elani
elani
- ca elani, n m
- es elanio, n m
- fr élanion, n m
- en kite, n
Zoologia > Ocells
Definición
Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Elanus, Ictinia, Chelictinia i Gampsonyx, de la família dels accipítrids, de l'ordre dels accipitriformes, amb les ales llargues i estretes i la cua sovint bifurcada, que es distribueixen pels cinc continents.
Nota
- 1. La denominació anglesa kite és més àmplia i engloba, en general, els ocells de les subfamílies Milvinae, Elaninae i Perninae.
-
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme elani:
S'aprova la forma elani pels motius següents:
·és una adaptació del nom científic genèric Elanus (forma llatinitzada del grec élanos, que significa 'milà'), influïda probablement pel castellà elanio, la qual, al seu torn, pot ser una influència del francès élanion;(1)
·ja es documenta en obres catalanes, tant especialitzades com lexicogràfiques;
·segueix l'analogia de les formes castellana (elanio) i francesa (élanion);
·és la forma utilitzada habitualment pels especialistes i la que prefereixen per a designar aquests ocells.
Es descarten les formes elà (evolució lògica del llatí Elanus) i elanió (forma paral·lela al francès élanion i similar al català alerió, potser del francès alérion), perquè els especialistes prefereixen elani.
(1) El llatí Elanus donaria en català elà; en castellà, elano, i en francès, élane (aquesta darrera forma es documenta, de fet, en alguns diccionaris francesos antics). Probablement, élane va passar en francès a élanion per influència d'altres noms d'ocells acabats en -(i)on (amb valor diminutiu en alguns casos). força freqüents en aquesta llengua (barbion, dindon, faucon, paon, pigeon, mérion, moisson, picchion, taurillon, venturon, etc.).
[Acta 630, 20 de desembre de 2017]
