anona cor de bou
anona cor de bou
- ca anona cor de bou, n f
- ca xirimoia cor de bou, n f sin. compl.
- es anón pelón, n m
- es anona colorada, n f
- es anona corazón, n f
- es anona de Cuba, n f
- es anona roja, n f
- es candón, n m
- es corazón de buey, n m
- es mamón, n m
- fr anone coeur de boeuf, n f
- fr cachiman cœur de bœuf, n m
- fr coeur de boeuf, n m
- fr coeur-de-boeuf, n m
- fr corossol, n m
- en bull's heart, n
- en bullock's heart, n
- en bullock's-heart, n
- en custard apple, n
- en ox-heart, n
- en wild-sweetsop, n
- en bullock heart, n var. ling.
- cod **Motiu de normalització: Omplir un buit denominatiu**
Fruita fresca. Fruita seca, **Denominació catalana 1: Locució híbrida (català-castellà)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+N)**
Definición
Fruit comestible de l'anoner cor de bou (Annona reticulata), gros, de forma globular o ovoide, irregular, de pell d'un color que va del verd rogenc al groc, reticulada, que es torna marró amb taques vermelles quan madura completament, i polpa carnosa, tova, generalment dolça, aromàtica i una mica àcida, entre blanca i grogosa.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes anoner cor de bou (sin. compl. xirimoier cor de bou) i anona cor de bou (sin. compl. xirimoia cor de bou):
S'aproven les denominacions anoner cor de bou i xirimoier cor de bou, com a sinònims referits a l'espècie Annona reticulata, i anona cor de bou i xirimoia cor de bou com a sinònims referits al fruit d'aquesta espècie, pels motius següents:
Pel que fa, concretament, als nuclis anoner i anona,
·el substantiu anona és un manlleu del castellà originari de l'Amèrica del Sud, concretament del taïno, que ha donat nom, en nomenclatura científica, al gènere (Annona) i a la família (Annonaceae) a què pertany aquesta espècie botànica, i que ja es troba en alguns documents catalans i també en altres llengües (per exemple en francès o en alemany) referit a espècies botàniques d'aquest gènere i al fruit corresponent;
·la forma anoner segueix el paral·lelisme d'altres noms catalans d'arbres creats per derivació a partir del nom del fruit (per exemple, ametller, castanyer, cirerer, garrofer o papaier).
Quant als nuclis xirimoier i xirimoia (del castellà chirimoya, i aquest, probablement del quítxua chiri 'fresc'),
·són formes ja recollides al diccionari normatiu per a designar l'espècie Annona cherimola (la més coneguda del gènere a casa nostra) i el fruit que fa, respectivament, però també es documenten en altres fonts com a designacions genèriques de diverses espècies d'aquest gènere i dels fruits corresponents.(1)
Finalment, pel que fa a l'específic cor de bou,
·es basa en l'aspecte del fruit, que és gros i té una forma globular o ovoide que pot recordar el cor d'un bou;
·és una imatge molt utilitzada també en les denominacions en altres llengües (corazón de buey, en castellà; coeur-de-boeuf, en francès; bullock's heart, en anglès).
Els especialistes consultats donen el vistiplau a les solucions acordades. D'acord amb les seves preferències, es reserva anona per a designar el fruit i es proposa anoner per a l'arbre.
Igualment, d'acord amb l'opinió dels especialistes, es dona prioritat a les formes amb anoner i anona, tenint en compte que els substantius xirimoier i xirimoia s'associen més habitualment a l'espècie Annona cherimola.
Per simplicitat, perquè ja té una certa tradició i per analogia amb la llengua vehicular (el castellà) es prefereix anona a annona, tot i que aquesta segona forma també podria considerar-se vàlida com a adaptació catalana del nom científic del gènere (la doble ena del llatí Annona es mantindria en català, com en cànnabis, per exemple). Cal tenir present, malgrat tot, que la forma amb ena simple ja es documenta en català i en altres llengües (per exemple, en francès) i que històricament també s'ha produït una certa vacil·lació en la nomenclatura científica entre Annona i Anona i Annonaceae i Anonaceae.(2)
Es descarten les formes amb l'específic roig (anoner roig, anona roja, etc.), malgrat que en castellà es recorre de vegades a aquest tret, que respon a la coloració de la pell del fruit, perquè la forma amb cor de bou és més precisa i més internacional i evoca també el color vermell.
Finalment, també s'han desestimat altres nuclis, com ara, anon, anó, catximà, corossol, etc., basats en formes documentades en altres llengües, perquè no tenen cap tradició en català. La forma gatxalí (documentada al diccionari Labèrnia), probablement adaptació del castellà sud-americà jachalí, no és clar que es refereixi a aquesta espècie (de vegades sembla que s'associa a Genipa americana).
(1) Per exemple, a Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2016. <www.enciclopedia.cat/search/obrat/BS>
(2) Al diccionari normatiu mateix hi ha actualment una certa vacil·lació entre la forma annonàcies (present a les definicions de ilang-ilang i xirimoier) i anonàcies (a la definició de guanabaner). Pere Montalat, representant de l'IEC i membre de les Oficines Lexicogràfiques, pren nota de la incoherència. D'acord amb la nomenclatura actual (Annonaceae), l'adaptació hauria de ser annonàcies, amb dues enes.
[Acta 646, 6 de febrer de 2019]
