En primera persona: Marta Breu

En primera persona: Marta Breu

"Reflexionant sobre l’elaboració del Diccionari LGBT (lèsbic, gai, bisexual, trans), he constatat que presenta una sèrie de característiques pròpies que estan determinades pel camp d’estudi triat, si bé algunes segur que coincideixen amb les d’altres diccionaris. Les miro d’explicar a continuació.

D’entrada, crec que l’àmbit LGBT encara és un tema força tabú a la societat. Costa de parlar-ne a les escoles, se li reserva un espai d’anècdota, no se’n fa gaire ressò als mitjans, no s’hi dediquen gaires estudis, almenys a Catalunya, i, tot i que és part inherent de la societat, encara es tracta com si en fos un ens diferenciat. Jo mateixa, quan fa uns quants anys vaig decidir fer un treball de final de màster consistent en l’elaboració d’un vocabulari terminològic sobre el món LGBT (l’origen del diccionari actual), si bé aquest projecte m’engrescava d’allò més, abans de llançar-m’hi em van envair unes certes reticències personals i vaig considerar decantar-me per altres temes. Potser aquesta petita autocensura, que vaig superar, era causada per una certa por que no se’m prenguessin massa seriosament en un treball acadèmic o potser era per allò que diuen que mai no acabes de sortir de l’armari... Així doncs, que el TERMCAT decidís publicar aquest diccionari i l’inclogués en la col·lecció Diccionaris en Línia em sembla cabdal en termes de progrés social.

En segon lloc, malgrat que se sol parlar de col·lectiu LGBT, aquest col·lectiu està format, al seu torn, per molts altres col·lectius. Aquests grups s’apleguen en la sigla LGBT per tenir més força i perquè, evidentment, comparteixen reivindicacions, però cadascun té les seves pròpies lluites i les seves idiosincràsies. Els grups socials presents dins de la sigla LGBT no són només els de lesbianes, gais, bisexuals i trans, sinó que també hi ha els intersexuals i els queers, entre d’altres (per això de vegades la sigla s’amplia i esdevé LGBTI o LGBTQ). L’estudi i la documentació sobre el món LGBT han estat molt intensos —i ben enriquidors—, perquè cal abastar d’una manera rigorosa i justa les diverses sensibilitats de tots els grups i subgrups. En aquest sentit, ser part del col·lectiu i tenir-hi contacte ajuda, però el col·lectiu és molt ampli! Així, al llarg del procés d’elaboració del diccionari, per exemple, he anat donant més espai a la bisexualitat, històricament oblidada dins del mateix col·lectiu LGBT —la família homoparental femenina ha passat de ser una «família formada per una parella de lesbianes i un o més fills» a ser una «família formada per una parella de dones i un o més fills»—, i a la transidentitat, un àmbit força desconegut per a mi quan vaig iniciar el treball.

Així mateix, com en qualsevol matèria social, cal tenir molta cura a l’hora de triar les formes adequades i d’elaborar-ne les definicions perquè siguin prou precises, inclusives i respectuoses (més per a un col·lectiu amb una història de persecució i un present força descoratjador) i perquè siguin les acceptades i usades pels grups a qui afecta. És a dir, cal parlar de transició i no de canvi de sexe —perquè el sexe no es canvia, sinó que les persones trans neixen amb el sexe amb què s’identifiquen, encara que no concordi amb el que els van assignar en néixer, i transició és un terme amable, que aplega el ventall d’opcions per les quals una persona trans decideix passar: sotmetre’s a operacions o no, viure en determinats contextos amb un sexe que no recull el seu carnet d’identitat, etc.—; cal rebutjar hermafrodita a favor de intersexual —perquè la forma hermafrodita, a més de ser pejorativa, no concorda amb la realitat de les persones intersexuals—, o explicar els usos de transvestit i transvestida, que de vegades es confonen amb els de transgènere o transsexual.

Finalment, el sol fet de recollir i definir alguns termes pot suposar un petit pas per canviar alguna cosa. Amb la inclusió de pressió de gènere al diccionari («Pressió, directa o indirecta, que la societat exerceix sobre l’individu, en tots els seus àmbits de vida, perquè segueixi les normes de gènere») visibilitzem aquesta realitat i establim un nom per fer-hi referència, i potser això ajuda en la transformació social. Aquesta pressió, que dificulta la nostra emancipació i el nostre desenvolupament personal, la notem especialment si no seguim —perquè no ens hi sentim còmodes— d’alguna manera les normes de gènere que s’esperen de nosaltres. Les normes de gènere se sostenen pel binarisme de gènere, un sistema que atorga uns trets determinats i inamovibles a les categories de masculí i femení, que estableix com a úniques i oposades. Altres exemples de termes recollits que si es visibilitzen i defineixen poden impulsar un cert canvi social són fal·locentrismeheterocentrismeheteronormativitathomofòbia institucionalpatriarcat i transfeminisme. En tot cas, espero que sigui així."

 

Marta Breu
Autora del Diccionari LGBT