Garoina? Garota? Eriçó? Què mengem?

Garota

Per què durant l’hivern i començament de la primavera sentim a parlar de garotes, de garoines i d’eriçons? La resta de l’any no n’hi ha? I això és menja? I, com diria la meva àvia, són la mateixa bèstia?

Comencem pel final: garota, garoina, eriçó de mar, bogamarí o vogamarí són denominacions sinònimes que es refereixen al mateix equinoderm, de la classe dels equinoïdeus regulars, de forma globular aplatada i amb la closca eriçada de pues. Garota és la forma que el diccionari normatiu dona com a principal, però com passa amb tants noms d’éssers vius, tants pobles tants noms.

Les garotes viuen a la costa rocosa mediterrània i tot l’any se’n poden trobar, però durant l’hivern i fins a principi de la primavera és l’època de reproducció i, com que la part comestible són les cinc gònades, en aquest període es troben en el punt de creixement màxim. La seva carn té una textura suau i tova, es desfà a la boca, té un gust marí molt marcat i deixa una sensació sucosa i refrescant.

La garota té moltes propietats nutricionals; per exemple, és molt rica en proteïnes, vitamines (A i B12), ferro, fòsfor, sodi o zinc. És un producte de proximitat i de temporada, ja que es menja crua i s’ha de consumir al cap de poques hores d’haver estat capturada.

Si voleu gaudir del gust del mar, aneu a l’Empordà o a l’Alguer a menjar garotes. Mentrestant, podeu consultar-ne la fitxa al Cercaterm,

(Font: TERMCAT)