Marques als llatinismes

mortis causa tantumdem [la]

El dret és un àmbit que per tradició ha mantingut moltes denominacions llatines, en català i en les llengües romàniques amb què s’expressen els sistemes jurídics hereus del dret romà. L’ús d’aquests termes en els textos ens planteja diverses qüestions. Quan escrivim, hem de marcar d’alguna manera aquests termes? I quan parlem, com els hem de pronunciar? Estan marcats d‘alguna manera als diccionaris?

Comencem responent l’última pregunta. En els diccionaris terminològics del TERMCAT alguns llatinismes (igual com passa amb manlleus d’altres llengües) van acompanyats de l’indicador de llengua [la] (l’indicador internacional per a la llengua llatina). Alguns? Quins? Doncs les denominacions o parts de denominacions la pronúncia de les quals no és deduïble a partir de les regles de prosòdia catalana. Dit d’una altra manera, que un parlant del català no pronunciaria bé de manera natural.

Així doncs, trobarem nasciturusconcepturus o negoci mortis causa sense cap marca. En canvi, trobarem tantumdem [la]I en entrades sintagmàtiques híbrides trobarem marcada específicament una part de la denominació:

culpa in eligendo [in eligendo: la]

contracte real quoad constitutionem [quoad constitutionem: la]

matrimoni in articulo mortis [in articulo mortis: la]

Parlarem d’altres aspectes relacionats amb els llatinismes en properes ocasions.

 

Font: TERMCAT