Dues de les primeres dades que se solen conèixer en produir-se un terratrèmol són la magnitud sísmica i la intensitat sísmica. Si bé aquests termes designen paràmetres diferents, ambdós es fan servir, entre d'altres, per a la caracterització de la grandària d'un terratrèmol, motiu pel qual a vegades se'n confon l'ús en contextos divulgatius.
La magnitud sísmica mesura l'energia alliberada en el focus d'un terratrèmol que es converteix en ones elàstiques, a partir del senyal enregistrat en un sismograma en un punt concret. És, doncs, un paràmetre objectiu, basat en la determinació instrumental.
En canvi, la intensitat sísmica es valora a partir de la descripció dels efectes d'un terratrèmol sobre les estructures, els edificis, el terreny i les persones. És, doncs, un paràmetre subjectiu de mesura qualitativa de la grandària d'un terratrèmol, i varia a cada punt del terreny en funció de la magnitud sísmica i la distància a l'epicentre, entre altres factors.
La determinació de la magnitud sísmica o la intensitat sísmica d'un terratrèmol es pot expressar en diverses escales estàndard.
Les escales de magnitud sísmica es divideixen en valors numèrics amb un decimal. A l'hora d'interpretar les dades expressades d'aquesta manera, convé tenir en compte que són escales logarítmiques de base 10, de manera que per a cada valor d'augment s'incrementa molt més l'alliberament d'energia. Per exemple, un terratrèmol de magnitud 8,1 produeix una sacsejada 10 vegades superior que un de magnitud 7,1, 100 vegades superior que un de magnitud 6,1, 1.000 vegades superior que un de 5,1, etc.
L'exemple més conegut d'escala de magnitud sísmica és l'escala de Richter, que pren com a base la magnitud de l'ona interna d'un terratrèmol, és a dir, l'ona sísmica que es propaga per l'interior de la Terra. Aquesta escala va ser proposada per C. F. Richter per a calcular la magnitud de terratrèmols locals a Califòrnia, i per aquest motiu de vegades s'utilitza la denominació escala de magnitud local per a fer referència a l'escala de Richter. Pel que fa a la pronunciació de l'antropònim Richter, se sol recomanar la pronúncia amb [k].
Les escales d'intensitat sísmica es basen en una divisió en graus, expressats en números romans, que permet objectivar els efectes macrosísmics d'un terratrèmol. Són escales discretes, és a dir, no admeten valors intermedis entre els valors establerts. Com que els danys d'un terratrèmol varien d'un punt del terreny a un altre, amb els diferents valors d'intensitat sísmica s'elaboren mapes d'isosistes que permeten distingir les zones amb la mateixa intensitat sísmica percebuda.
Són exemples d'escales d'intensitat sísmica l'escala de Mercalli modificada (o escala MM), que actualment consta de 12 graus, i l'escala macrosísmica europea (EMS-98), que és l'escala d'intensitat oficial a la Unió Europea.
Convé evitar l'ús del mot graus per a expressar la magnitud sísmica d'un terratrèmol i reservar aquest mot per a referir-se a valors d'intensitat sísmica (per exemple: un terratrèmol de magnitud 3,2, però un terratrèmol de grau IV ).
També cal especificar l'escala en què es donen les dades de magnitud i d'intensitat d'un terratrèmol, tenint en compte que per a cada cas hi ha diverses escales (per exemple, un terratrèmol de magnitud 3,2 és una referència incompleta, i convindria especificar un terratrèmol de magnitud 3,2 en l'escala de Richter).
(Font: TERMCAT)
