Permagel o permafrost?

Paisatge amb permagel visible

Un dels efectes àmpliament coneguts de l’escalfament global i el canvi climàtic és el desgel de la capa de sòl que s’havia mantingut a una temperatura igual o inferior als 0°C durant un mínim de dos anys consecutius, pròpia de terres àrtiques. Però com es diu en català aquesta capa de sòl, que també pot contenir aigua i matèria orgànica? N’hem de dir permagel o és més adequat parlar de permafrost? I quin lloc ocupa la denominació pergelisol, que també es pot trobar de manera residual en algun context?

En català s’ha establert com a denominació preferent d’aquest concepte la denominació permagel, formada per la part inicial de l’adjectiu permanent i el mot gel. Aquesta denominació, que es difon des de fa molts anys des del TERMCAT i es documenta en diccionaris i altres obres de referència, està força estesa i arrelada. A més, també existeix la forma anàloga en altres llengües, com el castellà, el francès i l’italià. Per tot això, la forma permagel és la que es proposa d’utilitzar de manera prioritària en contextos dirigits al gran públic o de tipus divulgatiu. 

D’altra banda, també es considera adequada en català, com a sinònim secundari, la designació permafrost. Sí bé és el manlleu de l’anglès (en aquest cas, format a partir de la part inicial de l'adjectiu anglès permanent i el nom frost, que significa 'gebre', 'gelada' o 'congelació’), és una forma que s’integra sense problemes en el sistema gràfic i fonètic del català, té un ús força estès entre els experts, i és la denominació més internacional, documentada també en la resta de llengües romàniques, fins i tot en diccionaris de la llengua general. En definitiva, és la forma que es tendeix a fer servir en els contextos més especialitzats.

Finalment, la forma pergelisol, que va ser encunyada en anglès als anys 40 per un geòleg nord-americà (a partir del truncament de les formes llatines permanens, gelare i solum, que signifiquen permanent, gelar i sòl, respectivament), actualment es considera una denominació històrica, perquè pràcticament ja no té ús ni és gaire coneguda entre els especialistes.

Podeu consultar informació més completa sobre aquest terme a la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats, i també en el Diccionari de geografia física i en el Diccionari de l’emergència climàtica.