Cada dia 1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la Sida, amb la voluntat de conscienciar la societat arreu del món que la sida continua existint com a problema de salut global i que és una malaltia que afecta moltes persones. El lema d’aquest any (“Que les comunitats liderin”) vol posar en el centre d’atenció la importància de les xarxes de suport per a les persones que conviuen amb la infecció pel VIH i la sida, concretada a través de l’acció de les comunitats.
La sida és la malaltia corresponent a la darrera etapa de la infecció pel VIH (recordem que el VIH és el virus de la immunodeficiència humana). Des del punt de vista terminològic, es designa amb una sigla lexicalitzada que s’ha format a partir de la denominació desplegada síndrome d’immunodeficiència adquirida. Al principi de la pandèmia de la sida, a començament de la dècada dels vuitanta, quan la malaltia plantejava una multitud d'incògnites per a la medicina i els pacients, l'eclosió d'internet just en aquell moment va fer possibles l'accés a informació compartida i l'establiment de llaços humans entre les persones afectades. En estudis de recerca sobre aquest període pandèmic s’ha demostrat que la cerca d’informació sobre aquest problema de salut desconegut fins aleshores va construir una estratègia de cooperació activa capaç de potenciar conductes més saludables i oferir altres beneficis potencials per a la salut a les persones que compartien la xarxa.
Per això, en el context de la sida i la infecció pel VIH, les comunitats tenen molta rellevància i són una referència en la vida de les persones afectades. Justament pel fet ser una malaltia marcada per l’estigmatització, sovint s’ha fet èmfasi en la necessitat de garantir a tothom l’equitat en l'accés als tractaments més adequats i a l'atenció mèdica i social. I, en aquest aspecte, el paper de les comunitats torna a ser essencial.
A dia d’avui, en la segona dècada del segle XXI, a banda de la millora de les mesures de prevenció, que han reduït dràsticament la transmissió del virus, les principals línies en la recerca terapèutica contra la sida són els mecanismes de citotoxicitat cel·lular dependent d’anticossos, els anticossos neutralitzants i les cèl·lules NK, les teràpies amb cèl·lules mare o el desenvolupament de noves vacunes terapèutiques. El pas de la malaltia aguda a la cronificació de la infecció va ser decisiu en la batalla terapèutica.
L’any 2005 el TERMCAT va publicar la Terminologia de la sida, un diccionari en paper elaborat amb el suport del Departament de Salut i del Govern d’Andorra. Hi van treballar més d’una dotzena de professionals sanitaris de centres de referència a Catalunya, coordinats pel Dr. Joaquim Ramis. Aquesta obra va ser ampliada anys més tard, amb la incorporació d’equivalents en diverses llengües, en el marc d’un projecte de cooperació terminològica, i se’n va fer una versió en línia.
Si voleu aprofundir en el coneixement d’aquesta terminologia, podeu consultar el Vocabulari multilingüe de la sida, obra en línia que recull més de 425 termes relatius a la infecció pel VIH i la sida que s'utilitzen habitualment en l’àmbit assistencial i social. A més de la denominació i la definició catalanes (i eventualment notes complementàries), cada terme presenta les denominacions equivalents en sis llengües romàniques (castellà, francès, gallec, italià, portuguès i romanès), amb els indicadors de categoria gramatical corresponents, i també en anglès. També podeu consultar-hi tres annexos amb contingut terminològic: una taula de fàrmacs antiretrovirals, una taula de malalties definidores de sida i una taula de proteïnes del VIH-1 i el VIH-2.
Dinou anys després de la seva publicació, continua essent vigent l’anhel que expressàvem en la contracoberta del llibre: «El nostre desig seria que aquesta Terminologia de la sida quedés obsoleta en un futur més o menys proper, perquè això voldria dir que el camí de la recerca de solucions a aquesta malaltia continua avançant. Mentrestant, encoratgem els especialistes a utilitzar el conjunt de termes que s’ofereix en el diccionari, amb l’objectiu de fomentar l’ús de la llengua catalana en el seu àmbit d’especialitat i contribuir, gràcies al consens terminològic, a l’entesa professional i humana entre les persones que hi estan implicades.»
[Text publicat al butlletí RECERCAT, número 192, novembre 2023]
