Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "Sèu" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca deu, n f
- ca aiguaneix, n m sin. compl.
- es manantial
- en spring
<Hidrologia subterrània>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca deu, adj
- es diez, adj
- fr dix, adj
- pt dez, adj
- en ten, adj
<Grans Magatzems > Expressions útils > Nombres>
<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Termalisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El Balneari: terminologia bàsica [material gràfic]. Caldes de Montbui: Ajuntament de Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística, 2000. 1 tríptic.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca deu, n f
- ca font, n f
<Ciències de la salut > Teràpies alternatives>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca deu, n f
- es manantial
- en spring
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
Generalment s'esdevé als vessants de les valls i dels barrancs i als flancs dels plecs. Hi intervenen principalment causes geològiques, com la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, però també hi ha causes fisiogràfiques i climàtiques, com ara l'extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació, el percentatge d'infiltració i la quantitat d'aigua de pluja recollida. Segons el seu cabal, les deus poden ser constants, variables, intermitents i, fins i tot, efímeres.
La composició química de l'aigua que brolla depèn del tipus de roques que travessa, i la temperatura varia en funció de la profunditat de la capa aqüífera. Les deus d'aigua calenta es relacionen amb falles recents, que ofereixen una obertura suficient perquè les aigües baixin prou per a escalfar-se o bé perquè hi pugin els gasos calents.
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca educació emocional, n f
- es educación emocional
- fr éducation émotionnelle
- en social and emotional education
- en social and emotional learning
- en SEE sigla
- en SEL sigla
<Educació > Orientació psicopedagògica > Educació emocional>
Definició
Nota
- Als anys 60 del segle XX l'educació emocional es coneixia amb el nom d'educació afectiva o educació de l'afectivitat.
<Sociologia i ciències socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>
- ca educació emocional, n f
- es educación emocional, n f
- fr éducation émotionnelle, n f
- en social and emotional education, n
- en social and emotional learning, n
- en SEE, n sigla
- en SEL, n sigla
<Educació > Institucions educatives i tipus d'educació>
Definició
Nota
- Als anys seixanta del segle XX l'educació emocional es coneixia amb el nom d'educació afectiva o educació de l'afectivitat.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca elefant marí meridional, n m
- nc Mirounga leonina
- auct (Linnaeus 1758)
- cod SES
- es foca elephante del sur
- fr éléphant de mer austral
- en southern elephant seal
<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca elefant marí meridional, n m
- nc Mirounga leonina
- auct (Linnaeus 1758)
- cod SES
- es foca elephante del sur
- fr éléphant de mer austral
- en southern elephant seal
<Mamífers marins > Carnívors > Pinnípedes > Fòcids>
<Economia > Finances > Sistemes monetaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de l'Eurosistema. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2002. 79 p. (Terminologies; 1)
ISBN 84-393-5659-5
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca Espai Econòmic Europeu, n m
- ca EEE, n m sigla
- es Espacio Económico Europeo
- es EEE sigla
- fr Espace Économique Européen
- fr EEE sigla
- it Spazio Economico Europeo
- it SEE sigla
- en European Economic Area
- en EEA sigla
- de Europäischer Wirtschaftsraum
- de EWR sigla
<Economia > Finances > Sistemes monetaris>
Definició
<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca estufa de camp, n f
- es estufa antihelada
- fr chaufferette à mazout
- fr seau antigel
- it bruciatore antigelo
- it stufa antigelo
- en dash pot
- en oil burning defroster
- en smudge pot
- de Geländeheizofen
- de Heizapparat
- de Heizgerät
<Maquinària i equip agropecuari>
