Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "agudell" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca discriminació visual, n f
- ca agudesa visual, n f sin. compl.
- es agudeza visual
- es discriminación visual
- en visual acuity
- en visual discrimination
<Neurociència > Neurofisiologia cel·lular i de sistemes>
Definició
Nota
- La discriminació visual depèn de la concentració de receptors sensibles de la retina que permeti que els feixos emesos pels dos punts incideixin sobre receptors diferents.
<Ciències de la vida > Neurociència>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>
- ca discriminació visual, n f
- ca agudesa visual, n f sin. compl.
- es agudeza visual
- es discriminación visual
- en visual acuity
- en visual discrimination
<Neurociència > Neurofisiologia cel·lular i de sistemes>
Definició
Nota
- La discriminació visual depèn de la concentració de receptors sensibles de la retina que permeti que els feixos emesos pels dos punts incideixin sobre receptors diferents.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dolçamara, n f
- ca dulcamara, n f sin. compl.
- ca vidalbí, n m sin. compl.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
- ca herba de la creu, n f alt. sin.
- ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
- ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
- ca herba dulcamara, n f alt. sin.
- ca herba morera, n f alt. sin.
- ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
- ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
- ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca morella amargant, n f alt. sin.
- ca morella de marge, n f alt. sin.
- ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
- ca morella grimpant, n f alt. sin.
- ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
- ca pet de dona rica, n m alt. sin.
- ca sarmentosa, n f alt. sin.
- ca solana, n f alt. sin.
- ca vidiella morada, n f alt. sin.
- ca vinya de Judea, n f alt. sin.
- ca camarg, n m var. ling.
- ca dolcamara, n f var. ling.
- ca dolçamare, n f var. ling.
- ca dolsamara, n f var. ling.
- ca juncamara, n f var. ling.
- ca morella emborratjadora, n f var. ling.
- ca solano, n m var. ling.
- ca vidaubi, n m var. ling.
- ca vidaubí, n m var. ling.
- nc Solanum dulcamara L.
<Botànica > solanàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca dolçamara, n f
- ca dulcamara, n f sin. compl.
- ca vidalbí, n m sin. compl.
- ca afrontacavadors, n m alt. sin.
- ca dolçamara (fruit), n f alt. sin.
- ca herba de la creu, n f alt. sin.
- ca herba de les tomatetes, n f alt. sin.
- ca herba dels humors picants, n f alt. sin.
- ca herba dulcamara, n f alt. sin.
- ca herba morera, n f alt. sin.
- ca metzina d'aucell, n f alt. sin.
- ca metzina d'ocell, n f alt. sin.
- ca metzines d'ocell, n f pl alt. sin.
- ca morella, n f alt. sin.
- ca morella amargant, n f alt. sin.
- ca morella de marge, n f alt. sin.
- ca morella emborratxadora, n f alt. sin.
- ca morella grimpant, n f alt. sin.
- ca panses de guineu, n f pl alt. sin.
- ca pet de dona rica, n m alt. sin.
- ca sarmentosa, n f alt. sin.
- ca solana, n f alt. sin.
- ca vidiella morada, n f alt. sin.
- ca vinya de Judea, n f alt. sin.
- ca camarg, n m var. ling.
- ca dolcamara, n f var. ling.
- ca dolçamare, n f var. ling.
- ca dolsamara, n f var. ling.
- ca juncamara, n f var. ling.
- ca morella emborratjadora, n f var. ling.
- ca solano, n m var. ling.
- ca vidaubi, n m var. ling.
- ca vidaubí, n m var. ling.
- nc Solanum dulcamara L.
<Botànica > solanàcies>
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca duodè, n m
- ca budell primer, n m sin. compl.
- ca intestí pancreàtic, n m sin. compl.
- es duodeno
- fr duodénum
- en dodecadactylon
- en duodenum
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>
Definició
Nota
- La denominació duodè prové del llatí duodeni 'de dotze en dotze'.
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca en aquell passadís a la dreta
- es en aquel pasillo a la derecha
- fr dans cette allée à droite
- pt naquele corredor, à direita
- en in that aisle, on the right
<Grans Magatzems > Conversa>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca en aquell taulell l'hi embolicaran
- es se lo envolverán en aquel mostrador de allá
- fr ils vont emballer votre cadeau à ce comptoir
- pt para fazer o embrulho, dirija-se àquele balcão
- en they will wrap it for you on that counter over there
<Grans Magatzems > Conversa>
<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fol·licle limfàtic del budell gros, n m
- ca nòdul limfàtic solitari del còlon, n m sin. compl.
<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
Definició
<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca fol·licle limfàtic del budell prim, n m
- ca glàndula solitària del budell prim, n f sin. compl.
- ca nòdul limfàtic solitari del budell prim, n m sin. compl.
<Anatomia > Histologia>, <Gastroenterologia>, <Hematologia i hemoteràpia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gram de glumes agudes, n m
- nc Agropyron acutum (DC.) Roem. et Schult.
- nc Elymus repens (L.) Gould × E. farctus (Viv.) Runemark ex Melderis sin. compl.
<Botànica > gramínies / poàcies>
