Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "alba" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca escairadura, n f
- es costero, n m
- fr chute, n f
- fr déchet, n m
- en offcut, n
- eu albo zatia, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca fenomen natural, n m
- es fenómeno natural
- fr aléa
- en natural phenomenon
<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>
Definició
Nota
- Si el fenomen natural afecta persones o béns socials pot convertir-se en una catàstrofe natural.
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca fenomen natural, n m
- es fenómeno natural
- fr aléa
- en natural phenomenon
<Neu i esports d'hivern > Nivologia i meteorologia > Allaus>
Definició
Nota
- Si el fenomen natural afecta persones o béns socials pot convertir-se en una catàstrofe natural.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca fusta cega, n f
- ca fusta de suport, n f sin. compl.
- es alma
- fr bois latté
- en core
<Fusteria > Materials > Fusta>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca fusta cega, n f
- ca fusta de suport, n f sin. compl.
- es alma, n f
- fr bois latté, n m
- en core, n
- eu arima, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca gaèlic escocès
- cod gàidhlig
- ar الغاليكية الاسكتلندية
- cy Gaeleg yr Alban
- cy Gaeleg sin. compl.
- de Schottisch-Gälisch
- de Schottisch (Scots) sin. compl.
- en Scots Gaelic
- en Gaelic sin. compl.
- es gaélico escocés
- es escocés sin. compl.
- eu eskoziako gaelikoa
- fr gaélique écossais
- fr écossais sin. compl.
- gl gaélico escocés
- gl escocés sin. compl.
- gn gaéliko eskose
- gn eskose sin. compl.
- it gaelico scozzese
- it scozzese 2 sin. compl.
- ja スコットランﾄﾞ・ゲール語
- ja スコットランド語 sin. compl.
- nl Schots-Gaelisch
- nl Gaelisch sin. compl.
- oc gaelic escocés
- oc escocés sin. compl.
- pt gaélico escocês
- pt escocês sin. compl.
- ru Гэльский шотландский язык
- ru Гэльский язык sin. compl.
- sw Scots Gaelic
- sw Scottish sin. compl.
- tmh Tagayelikt tiskusikt
- tmh taingriyat sin. compl.
- tmh Talivyat sin. compl.
- tmh taludytat sin. compl.
- zh 苏格兰盖尔语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Cèltica > Goidèlic>, <Europa > Regne Unit>
Definició
Pel que fa a la llengua gaèlica escrita, la d'Escòcia havia estat des dels inicis la mateixa que la d'Irlanda, però als segles XVI i XVII va anar emergint una varietat estàndard escocesa independent que reflectia les diferències que ja separaven el gaèlic escocès del gaèlic irlandès. A l'edat moderna va continuar el retrocés territorial del gaèlic davant l'altra llengua del país, l'escocès, i davant el prestigiós anglès, llengua del poder i de la cultura.
Actualment, només a les Hèbrides el percentatge de parlants de gaèlic escocès, tots bilingües, és prou important perquè la llengua es pugui fer servir activament; als Highlands ja sols parla la llengua una minoria de la població. Aquest és present als mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió), s'hi escriu literatura i s'utilitza en l'ensenyament. Darrerament, n'ha augmentat l'ús en tots els camps, la qual cosa l'ha prestigiat, i, a més, ha assolit un cert reconeixement oficial, després de segles de bandejament, si més no a l'administració regional (solament a les illes Occidentals), que l'empra al costat de l'anglès.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca galba, n f
- nc Calophyllum antillanum Britton
<Botànica > gutíferes / clusiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca galba, n f
- nc Calophyllum antillanum Britton
<Botànica > gutíferes / clusiàcies>
<Anatomia > Embriologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca heterali -àlia, adj
<Anatomia > Embriologia>
Definició
Nota
- La denominació heterali- àlia està formada a partir de heter- i del grec halios 'inservible'.
<Dret > Dret romà > Locucions i expressions llatines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/274>
- la inter alia, adv
- la i. a., adv abrev.
- ca entre altres coses, adv
- es entre otras cosas, adv
<Locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari>
Definició
Nota
-
Expressió d'ús general.
Exemple: Aquests ajuts haurien d'anar inclosos, inter alia, en un increment del finançament dels fons estructurals i de desenvolupament rural.
