Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "apedrec" dins totes les àrees temàtiques
<24 Esports tradicionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aixecador de pedres | aixecadora de pedres, n m, f
- es levantador de piedras | levantadora de piedras, n m, f
- es harrijasotzaile, n m, f sin. compl.
- fr leveur de pierres | leveuse de pierres, n m, f
- fr harrijasotzaile, n m, f sin. compl.
- en stone lifter, n
- en harrijasotzaile, n sin. compl.
- eu harrijasotzaile, n
<Esport > 24 Esports tradicionals>
Definició
<24 Esports tradicionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aixecament de pedres, n m
- es levantamiento de piedras, n m
- es harri-jasotze, n m sin. compl.
- fr lever de pierres, n m
- fr harri-jasotze, n m sin. compl.
- en stone lifting, n
- en harri-jasotze, n sin. compl.
- eu harri-jasotze, n
<Esport > 24 Esports tradicionals>
Definició
Nota
- 1. És especialment conegut l'aixecament de pedres propi del País Basc, que s'integra en la regulació dels esports rurals bascos. Així, la forma d'origen basc harri-jasotze s'utilitza en diverses llengües per referir-se específicament a aquest cas.
- 2. Els practicants de l'aixecament de pedres són els aixecadors de pedres o les aixecadores de pedres.
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca alosa de pedrer americana, n f
- es sábalo molleja
- fr alose à gésier
- fr alose noyer
- en American gizzard shad
- en gizzard shad
- en mud shad
- en nanny shad
- en winter shad
- nc Dorosoma cepedianum
<Zoologia > Peixos>
Nota
- Peix de la família dels clupeids.
<Ciències de la Terra > Geologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca anèdric -a, adj
- es anédrico
- fr anédrique
- en anhedral
<Ciències de la Terra > Geologia>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arenària, n f
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba d'arenes, n f alt. sin.
- ca herba d'orinar, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba urinària, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
- ca mantellina, n f alt. sin.
- ca milgrans, n m alt. sin.
- ca orinària, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca tallapedres, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca santangrano, n m var. ling.
- ca trenca pedres, n f var. ling.
- nc Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
- nc Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arenària, n f
- ca centengrana, n m alt. sin.
- ca herba arenera, n f alt. sin.
- ca herba d'arenes, n f alt. sin.
- ca herba d'orinar, n f alt. sin.
- ca herba de l'orina, n f alt. sin.
- ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
- ca herba urinària, n f alt. sin.
- ca herbeta urinària, n f alt. sin.
- ca herniària, n f alt. sin.
- ca herniària hirsuta, n f alt. sin.
- ca mantellina, n f alt. sin.
- ca milgrans, n m alt. sin.
- ca orinària, n f alt. sin.
- ca romp-roca, n m alt. sin.
- ca tallapedres, n f alt. sin.
- ca trencapedra, n f alt. sin.
- ca trencapedres, n f alt. sin.
- ca santangrano, n m var. ling.
- ca trenca pedres, n f var. ling.
- nc Herniaria hirsuta L. subsp. cinerea (DC.) Arcang.
- nc Herniaria cinerea DC. in Lam. et DC. sin. compl.
<Botànica > cariofil·làcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca arròs melós de cuixeta d'ànec amb sajolida
- es arroz meloso de muslito de pato con ajedrea
- fr riz crémeux de cuisse de canard à la sarriette
- it riso cremoso con coscetta d'anatra e santoreggia
- en leg of duck creamy rice with winter savory
- de cremiger Reis mit Entenkeule und Bohnenkraut
<Plats a la carta. Arrossos>
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca calibrador de pedres, n m
- es calibrador quilatero
<Ciències de la Terra > Mineralogia > Gemmologia>
Definició
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capítol de redreç, n m
- es capítulo de reposición
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca clavellet pedrer, n m
- ca clavellina de cinc fulles, n f alt. sin.
- nc Petrorhagia saxifraga (L.) Link
- nc Tunica saxifraga (L.) Scop. var. ling.
<Botànica > cariofil·làcies>
