Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "bacina" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badiana, n f
  • ca  anís estrellat (fruit), n m sin. compl.
  • ca  anís d'estrella (fruit), n m alt. sin.
  • ca  anís estrellat, n m alt. sin.
  • ca  estrella d'anís, n f alt. sin.
  • nc  Illicium verum Hook. f.

<Botànica > il·liciàcies>

badiana badiana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  badiana, n f
  • ca  anís estrellat (fruit), n m sin. compl.
  • ca  anís d'estrella (fruit), n m alt. sin.
  • ca  anís estrellat, n m alt. sin.
  • ca  estrella d'anís, n f alt. sin.
  • nc  Illicium verum Hook. f.

<Botànica > il·liciàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  badiana, n f
  • es  badián
  • es  badiana
  • nc  Illicium verum

<Botànica>

Definició
Petit arbre, de fulles verdes tot l'any, probablement originari de la Xina, els fruits del qual, de carpels agrupats en estel, constitueixen l'anís estrellat.
badiana badiana

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  badiana, n f

<Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Petit arbre (Illicium verum), probablement originari de la Xina, de la família de les magnoliàcies. Els seus fruits, de carpels agrupats en estel, constitueixen l'anís estrellat, emprat en medicina.
badina badina

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  badina, n f
  • es  charca, n f
  • fr  mare, n f
  • en  pond, n

<Enginyeria forestal>

baiona baiona

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  baiona, n f
  • es  bayona, n m

<Carn. Aviram. Caça. Menuts > Producte elaborat>

Definició
Embotit curat fet de la punta de llom o del cap de llom amanit amb sal i pebre i deixat assecar embotit en un budell gruixut.

Nota

  • En algunes zones de Catalunya, la baiona es deixa assecar sense embotir i, en alguns casos, es cobreix d'una capa de pebre negre.
baka baka

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baka
  • cod  baka
  • de  Baka
  • de  Babinga sin. compl.
  • de  Bebayaga sin. compl.
  • de  Bibaya sin. compl.
  • en  Baka
  • es  baka
  • eu  baka
  • fr  baka
  • fr  babinga sin. compl.
  • fr  bebayaga sin. compl.
  • fr  bibaya sin. compl.
  • fr  pygmée sin. compl.
  • gl  baka
  • it  baka
  • nl  Baka
  • nl  Babinga sin. compl.
  • nl  Bebayaga sin. compl.
  • nl  Bibaya sin. compl.
  • pt  baka

<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun.

La llengua baka no havia estat identificada fins a l'any 2009, quan un grup de lingüistes i antropòlegs van emprendre un estudi de les comunitats muyang (Blench et al., 2009). Els escassos parlants de baka viuen barrejats amb els parlants de muyang i moloko, llengües que també pertanyen al grup txàdic central.

Tots els parlants de baka tenen entre 15 i 90 anys. El gruix més significatiu se situa a la franja dels més grans de 40. Pertanyen a famílies muyang o, més rarament, integren petites unitats familiars dins de la comunitat muyang.

La situació actual de la població baka és el resultat d'un procés sociològic d'incorporació de clans veïns. Tradicionalment, els muyang i els baka eren clans exogàmics: les dones s'havien de casar fora del clan propi i els homes baka havien de buscar muller de llengua diferent. Com que tots els baka parlen muyang, les dones casades amb homes baka no tenien necessitat d'aprendre la llengua del marit, fet que va afavorir que s'interrompés la transmissió intergeneracional de la llengua baka.

A més de conèixer perfectament el muyang, la majoria de parlants nadius de baka són competents també en mandara i ful, les dues principals llengües vehiculars de la regió. Els infants, que ja no parlen baka, aprenen francès a l'escola.

La llengua està vivint un ràpid procés de substitució.
balcona balcona

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  balcona, n f
  • ca  balconada, n f
  • es  balcón

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Balcó de grans dimensions.
balcona balcona

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  balcona, n f
  • ca  balcó llarg, n m sin. compl.
  • es  balcón
  • es  balcón corrido

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Balcó en què la plataforma abraça dues o més obertures.
banderola banderola

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  banderola, n f
  • es  banderola
  • fr  banderole
  • it  palina
  • en  fanion
  • de  Fähnchen
  • de  Wimpel

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Geodèsia>

Definició
Pal que s'utilitza per a assenyalar punts d'un terreny en els treballs d'aixecament topogràfic i replantejament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3