Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "baixa" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  faixa, n f
  • es  cintura, n f
  • fr  ceinture, n f
  • en  apron, n
  • en  skirt, n

<Mobles>

Definició
Part d'una taula o d'un seient on s'ajusten els petges.
faixa faixa

<Ciències socials > Antropologia > Cultura popular>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari casteller [en línia]. 4a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/2/>

  • ca  faixa, n f
  • es  faja, n f
  • en  sash, n

<Castellers>

Definició
Peça de roba molt més llarga que ampla amb què els castellers se cenyeixen el cos per la cintura, donant-li diferents volts, que serveix per a protegir-los els ronyons i l'esquena i és un dels punts de suport dels peus a l'hora de bastir un castell.
faixa faixa

<Indumentària. Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  faixa, n f
  • es  faja, n f

<Indumentària>

Definició
Peça de roba molt més llarga que ampla, que cenyeix el cos per la cintura donant-li diverses voltes.

Nota

  • La faixa, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, s'utilitzava per a estrènyer el cos o per a subjectar els pantalons. Presenta una tipologia molt variada en el conjunt dels Països Catalans pel que fa a amplada, llargada, colors i teixits.
faixa faixa

<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  faixa, n f
  • es  faja, n f

<Indumentària>

Definició
Peça de roba molt més llarga que ampla, que cenyeix el cos per la cintura donant-li diverses voltes.

Nota

  • La faixa, que és una peça pròpia de la indumentària tradicional masculina, s'utilitzava per a estrènyer el cos o per a subjectar els pantalons. Presenta una tipologia molt variada en el conjunt dels Països Catalans pel que fa a amplada, llargada, colors i teixits.
gatvaire gatvaire

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatvaire, n m
  • ca  àngel, n m sin. compl.
  • ca  espursim, n m sin. compl.
  • ca  gat, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gat verd, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  moixina, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  vaire, n m sin. compl.
  • ca  galó, n m var. ling.
  • ca  gat baïra, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gat vaire, n m var. ling.
  • ca  gat vairé, n m var. ling.
  • ca  gatvayra, n m var. ling.
  • ca  lija, n f var. ling.
  • ca  muxina, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  vairé, n m var. ling.
  • nc  Scyliorhinus stellaris
  • nc  Galeus catalus var. ling.
  • nc  Scylium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium catalus var. ling.
  • nc  Scyllium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium stellare var. ling.
  • nc  Scyllum stellare var. ling.
  • nc  Squalus Catalus var. ling.
  • nc  Squalus catulus var. ling.
  • nc  Squalus stellaris var. ling.
  • es  alián
  • es  alitan
  • es  alitán
  • es  cazón
  • es  gata
  • es  lija
  • es  perro de mar
  • es  pintarroja
  • es  tollo
  • fr  grande roussette
  • fr  roussette
  • it  gattopardo
  • en  dog-fish
  • en  dogfish
  • en  nursehound
  • de  Gelverhai
  • de  Katzenhai

<Taurons > Esciliorínids>

gatvaire gatvaire

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gatvaire, n m
  • ca  àngel, n m sin. compl.
  • ca  espursim, n m sin. compl.
  • ca  gat, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gat verd, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  moixina, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  vaire, n m sin. compl.
  • ca  galó, n m var. ling.
  • ca  gat baïra, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gat vaire, n m var. ling.
  • ca  gat vairé, n m var. ling.
  • ca  gatvayra, n m var. ling.
  • ca  lija, n f var. ling.
  • ca  muxina, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • ca  vairé, n m var. ling.
  • nc  Scyliorhinus stellaris
  • nc  Galeus catalus var. ling.
  • nc  Scylium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium catalus var. ling.
  • nc  Scyllium catulus var. ling.
  • nc  Scyllium stellare var. ling.
  • nc  Scyllum stellare var. ling.
  • nc  Squalus Catalus var. ling.
  • nc  Squalus catulus var. ling.
  • nc  Squalus stellaris var. ling.
  • es  alián
  • es  alitan
  • es  alitán
  • es  cazón
  • es  gata
  • es  lija
  • es  perro de mar
  • es  pintarroja
  • es  tollo
  • fr  grande roussette
  • fr  roussette
  • it  gattopardo
  • en  dog-fish
  • en  dogfish
  • en  nursehound
  • de  Gelverhai
  • de  Katzenhai

<Taurons > Esciliorínids>

imposta imposta

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  imposta, n f
  • ca  faixa, n f sin. compl.
  • es  cincho
  • es  imposta
  • en  belt course
  • en  cordon
  • en  stringcourse

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Banda horitzontal disposada a la façana d'un edifici a l'altura de cadascun dels pisos.
llobarro llobarro

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobarro, n m
  • ca  baila, n f sin. compl.
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  baileta [jove], n f sin. compl.
  • ca  llobarret, n m sin. compl.
  • ca  llobarro d'aiguabarreig, n m sin. compl.
  • ca  llobarro de fang, n m sin. compl.
  • ca  llobarro formiguer, n m sin. compl.
  • ca  llobet, n m sin. compl.
  • ca  llobina, n f sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop de mar, n m sin. compl.
  • ca  llopell [petit], n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  patoia [jove], n f sin. compl.
  • ca  pintadet, n m sin. compl.
  • ca  pintat [jove], n m sin. compl.
  • ca  reganyó, n m sin. compl.
  • ca  llabarro, n m var. ling.
  • ca  llibarro, n m var. ling.
  • ca  llubarro, n m var. ling.
  • ca  llubarru, n m var. ling.
  • ca  llubaru, n m var. ling.
  • ca  llubina, n f var. ling.
  • ca  lobarro, n m var. ling.
  • ca  lobato, n m var. ling.
  • ca  lobina, n f var. ling.
  • ca  lubarro, n m var. ling.
  • ca  lubina, n f var. ling.
  • ca  lupus, n m var. ling.
  • ca  róbal, n m var. ling.
  • ca  robaliça, n f var. ling.
  • ca  robaliza, n f var. ling.
  • ca  robalo, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sollo, n m var. ling.
  • nc  Dicentrarchus labrax
  • nc  Dicentrarchs labrax var. ling.
  • nc  Labrax lupus var. ling.
  • nc  Labrus lupus var. ling.
  • nc  Morone labrax var. ling.
  • nc  Perca labrax var. ling.
  • es  lobarro
  • es  lobina
  • es  lobo
  • es  lobo de mar
  • es  lubina
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar
  • fr  bar européen
  • fr  loup
  • it  spigola
  • en  bass
  • en  European seabass
  • en  seabass
  • de  Meerbarsch

<Peixos > Morònids>

llobarro llobarro

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llobarro, n m
  • ca  baila, n f sin. compl.
  • ca  baileta, n f sin. compl.
  • ca  baileta [jove], n f sin. compl.
  • ca  llobarret, n m sin. compl.
  • ca  llobarro d'aiguabarreig, n m sin. compl.
  • ca  llobarro de fang, n m sin. compl.
  • ca  llobarro formiguer, n m sin. compl.
  • ca  llobet, n m sin. compl.
  • ca  llobina, n f sin. compl.
  • ca  llop, n m sin. compl.
  • ca  llop de mar, n m sin. compl.
  • ca  llopell [petit], n m sin. compl.
  • ca  llops, n m pl sin. compl.
  • ca  patoia [jove], n f sin. compl.
  • ca  pintadet, n m sin. compl.
  • ca  pintat [jove], n m sin. compl.
  • ca  reganyó, n m sin. compl.
  • ca  llabarro, n m var. ling.
  • ca  llibarro, n m var. ling.
  • ca  llubarro, n m var. ling.
  • ca  llubarru, n m var. ling.
  • ca  llubaru, n m var. ling.
  • ca  llubina, n f var. ling.
  • ca  lobarro, n m var. ling.
  • ca  lobato, n m var. ling.
  • ca  lobina, n f var. ling.
  • ca  lubarro, n m var. ling.
  • ca  lubina, n f var. ling.
  • ca  lupus, n m var. ling.
  • ca  róbal, n m var. ling.
  • ca  robaliça, n f var. ling.
  • ca  robaliza, n f var. ling.
  • ca  robalo, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sollo, n m var. ling.
  • nc  Dicentrarchus labrax
  • nc  Dicentrarchs labrax var. ling.
  • nc  Labrax lupus var. ling.
  • nc  Labrus lupus var. ling.
  • nc  Morone labrax var. ling.
  • nc  Perca labrax var. ling.
  • es  lobarro
  • es  lobina
  • es  lobo
  • es  lobo de mar
  • es  lubina
  • es  róbalo
  • es  sollo
  • fr  bar
  • fr  bar européen
  • fr  loup
  • it  spigola
  • en  bass
  • en  European seabass
  • en  seabass
  • de  Meerbarsch

<Peixos > Morònids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  rodet, n m
  • ca  boixa, n f sin. compl.
  • es  buje, n m

<Ciclisme>

Definició
Peça central de la roda d'una bicicleta, de forma cilíndrica, per on passa l'eix de la roda i on convergeixen i es fixen els raigs.