Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "barra" dins totes les àrees temàtiques
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Nota musical: plica, pal, cap, barra, ganxo i cua
- es (barra) barra, n f
- es (cap) cabeza, n f
- es (ganxo) corchete, n m
- es (ganxo) gancho, n m
- es (ganxo) rabillo, n m
- es (plica) plica, n f
- fr (barra) barre, n f
- fr (cap) tête, n f
- fr (ganxo) crochet, n m
- fr (plica) hampe, n f
- en (barra) beam, n
- en (barra) cross bar, n
- en (barra) cross-stroke, n
- en (cap) notehead, n
- en (ganxo) flag, n
- en (ganxo) hook, n
- en (ganxo) tail, n
- en (plica) stem, n
<Arts > Música>
Definició
- El cap és la forma rodona o oval d'una nota musical que se situa sobre una de les línies del pentagrama o bé immediatament a sobre o a sota, per a establir-ne el valor.
. Es representa com una forma amb l'interior sense color (en la rodona i la blanca) o bé com una forma amb l'interior de color negre (en les notes de menys durada).
. En altres tradicions el cap pot prendre formes diferents; per exemple, un quadrat (en la notació aquitana), un triangle, un rombe o un diamant.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.
- La plica, o el sinònim complementari pal, és la línia vertical d'una nota musical que va unida al cap.
. Segons la posició de la nota en el pentagrama, la plica pot estar enganxada a la dreta del cap i anar cap amunt o bé pot estar enganxada a l'esquerra del cap i anar cap avall.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.
- La barra és la línia horitzontal o inclinada que uneix dues o més notes de valor igual o inferior a una corxera, habitualment amb la funció d'indicar una unitat mètrica determinada.
. L'equivalent castellà és barra; el francès, barre, i els anglesos, beam, cross bar i cross-stroke.
- El ganxo, o el sinònim complementari cua, és un llaç petit d'una nota musical enganxat a l'extrem de la plica, que indica un valor inferior a una negra.
. Els equivalents castellans són corchete, gancho i rabillo; el francès, crochet, i els anglesos, flag, hook i tail.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de plica, cap, barra i ganxo al Cercaterm, i també el document de criteri original, Les parts de la nota musical, en una nova infografia terminològica, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2018/06/21/les-parts-de-la-nota-musical-en-una-nova-infografia-terminologica/).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI ruta de navegació o barra de navegació?
- es (barra de navegació) barra de navegación, n f
- es (ruta de navegació) migas, n f pl
- es (ruta de navegació) ruta de navegación, n f
- fr (barra de navegació) barre de navigation, n f
- fr (ruta de navegació) fil d'Ariane, n m
- fr (ruta de navegació) piste de navegation, n f
- en (barra de navegació) navigation bar, n
- en (ruta de navegació) breadcrumb, n
- en (ruta de navegació) breadcrumb trail, n
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Informàtica>
Definició
- La ruta de navegació és l'eina de navegació que permet a l'usuari veure on és la pàgina que està consultant en relació amb la jerarquia del lloc web.
. Els equivalents castellans són migas i ruta de navegación; els francesos, fil d'Ariane (ús metafòric relacionat amb el mite grec en què Ariadna, utilitzant un fil com a guia, ajuda Teseu a sortir del laberint) i piste de navegation, i els anglesos, breadcrumb i breadcrumb trail (en tots dos casos, un ús metafòric a partir dels rastres de molles de pa dels contes infantils per a poder desfer un camí).
- La barra de navegació és la barra d'eines d'un navegador que permet d'activar, per mitjà de botons, les funcions més habituals que un usuari duu a terme en la navegació per Internet.
. L'equivalent castellà és barra de navegación; el francès, barre de navigation, i l'anglès, navigation bar.
Nota
-
Podeu consultar les fitxes completes de ruta de navegació i barra de navegació al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és la ruta de navegació en un web?, en l'apartat "La consulta del mes" del web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Consultes_Terminologiques/189/).
<06 Halterofília>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca acompanyar la barra, v intr
- es acompañar la barra
<Esport > 06 Halterofília>
Definició
<06 Halterofília>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca agafar la barra, v intr
- es agarrar la barra
- fr agripper la barre
- en grip the bar, to
<Esport > 06 Halterofília>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca agulladell, n m sin. compl.
- ca agulladol, n m sin. compl.
- ca agullat jove, n m sin. compl.
- ca agullat ver, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca peix de tall, n m sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca quissona de barra, n f sin. compl.
- ca quissona de fora, n f sin. compl.
- ca quissona vera, n f sin. compl.
- ca agullats, n m pl var. ling.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aüllat, n m var. ling.
- ca casfo, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca guissona, n f var. ling.
- ca gullat, n m var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca taburó, n m var. ling.
- ca tiburó, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus acanthias
- nc Acanthias vulgaris var. ling.
- nc Galeus acanthias var. ling.
- es crabudo, n m
- es mielga, n f
- es pinta roxa
- es pintarroja, n m
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en picked dogfish
- en spiny dogfish
- en spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulladol (AGUILO): València
- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agullat (FAUNAICT): Tarragona
- ahullát (TMDM): Llevant
- aüllat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- cassó (RPCE3): Balears
- guissona (RPCE3): Mallorca
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullat (DCVB): Vinaròs
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agullat, n m
- ca agulladell, n m sin. compl.
- ca agulladol, n m sin. compl.
- ca agullat jove, n m sin. compl.
- ca agullat ver, n m sin. compl.
- ca caçó, n m sin. compl.
- ca ferró, n m sin. compl.
- ca peix de tall, n m sin. compl.
- ca pinta-roja, n f sin. compl.
- ca quelve, n m sin. compl.
- ca quissona, n f sin. compl.
- ca quissona de barra, n f sin. compl.
- ca quissona de fora, n f sin. compl.
- ca quissona vera, n f sin. compl.
- ca agullats, n m pl var. ling.
- ca ahullat, n m var. ling.
- ca aüllat, n m var. ling.
- ca casfo, n m var. ling.
- ca cassó, n m var. ling.
- ca guissona, n f var. ling.
- ca gullat, n m var. ling.
- ca pintarroja, n f var. ling.
- ca taburó, n m var. ling.
- ca tiburó, n m var. ling.
- ca ullat, n m var. ling.
- nc Squalus acanthias
- nc Acanthias vulgaris var. ling.
- nc Galeus acanthias var. ling.
- es crabudo, n m
- es mielga, n f
- es pinta roxa
- es pintarroja, n m
- fr aiguillat commun
- en picked dog-fish
- en picked dogfish
- en spiny dogfish
- en spurdog
<Taurons > Esquàlids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- agulladol (AGUILO): València
- agullat (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova
- agullat (FAUNAICT): Tarragona
- ahullát (TMDM): Llevant
- aüllat (EMMDENIA): Dénia
- cassó (LVPB): Eivissa
- cassó (RPCE3): Balears
- guissona (RPCE3): Mallorca
- parró (carta Cullell): Blanes
- quissona (FAUNAICT): Menorca
- ullat (DCVB): Vinaròs
<06 Halterofília>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca aixecar els halters, v intr
- ca alçar els halters, v intr sin. compl.
- es alzar la barra
- es levantar la barra
- fr lever la barre
- fr relever la barre
- fr soulever la barre
- en lift the barbell, to
- en raise the barbell, to
<Esport > 06 Halterofília>
Definició
<06 Halterofília>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca auxiliar d'halters, n m, f
- es auxiliar de barra
- fr chargeur | chargeuse
- en loader
<Esport > 06 Halterofília>
Definició
<06 Halterofília>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca baixada dels halters, n f
- ca descens de la barra, n m sin. compl.
- es bajada
- es descenso de la barra
- fr descente de la barre
<Esport > 06 Halterofília>
Definició
<06 Halterofília>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca baixar els halters, v intr
- es bajar la barra
- fr descendre la barre
- en low the barbell, to
<Esport > 06 Halterofília>