Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "brisot" dins totes les àrees temàtiques
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>
- ca fòrmica brillant, n f
- es formica brillante
- fr formica brillant
- en bright Formica
<Fusteria > Materials > Taulers>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca fòrmica brillant, n f
- es formica brillante, n f
- fr formica brillant, n f
- en bright Formica, n
- eu geruzatu plastiko distiratsu, n
- eu laminatu distiratsu, n
<Fusteria > Materials > Fusta >
<Fibres i filaments>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca fil brillant, n m
- es hilo brillante
- fr fil brillant
- en bright yarn
- en shiner yarn
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Fibres i filaments>
<Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca filtre de plecs, n m
- ca filtre prisat, n m sin. compl.
<Material mèdic i ortopèdic>
Definició
<Indústria bàsica i productes metàl·lics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca forn de gresol, n m
- es horno de crisol
- fr four à creuset
- en crucible furnace
<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca fredolic, n m
- ca brunet, n m sin. compl.
- ca estepereny, n m sin. compl.
- ca fraret, n m sin. compl.
- ca fredeluc, n m sin. compl.
- ca gírgola d'estepa, n m sin. compl.
- ca griset, n m sin. compl.
- ca morro d'ovella, n m sin. compl.
- ca morro de bou, n m sin. compl.
- ca negrentí, n m sin. compl.
- ca negret, n m sin. compl.
- ca negreta, n f sin. compl.
- ca palometa, n f sin. compl.
- es negrilla
- es ratón
- nc Tricholoma terreum
<Botànica>
Definició
Nota
- El fredolic creix als boscos de coníferes al final de la tardor.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca frisó
- cod friisk
- cod frysk
- cod seeltersk
- ar الفريزية
- cy Ffriseg
- de Friesisch
- en Frisian
- es frisón
- eu frisiera
- fr frison
- gl frisón
- gn frison
- it frisone
- ja フリジア語
- ja 北部フリジア語 sin. compl.
- ja 東部フリジア語 sin. compl.
- ja 西部フリジア語 sin. compl.
- nl Fries
- oc frison
- pt frísico
- ru Фризский язык
- sw Frisian
- tmh Tafrizunt
- zh 费里斯语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Països Baixos>
Definició
Hi ha diferències importants entre les diferents variants dialectals del frisó, que en alguns casos fins i tot impossibiliten la intel·ligibilitat mútua. Des d'aquest punt de vista, no és del tot clar que actualment s'hagi de considerar com una única llengua. El sentiment de formar part d'una mateixa comunitat lingüística i cultural tampoc no és compartit de manera general pels parlants de frisó. Hi ha una organització, l'Ynterfryske Rie (Consell Interfrisó), que s'ocupa de fomentar les relacions entre les tres regions frisones. Raons històriques expliquen la discontinuïtat present del domini lingüístic frisó.
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de tir pesant>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca frisó
- es frisón
- fr frison
- en Friesian
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de tir pesant>
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de tir pesant>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca frisó
- es frisón
- fr frison
- en Friesian
<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de tir pesant>
<Teixits>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca gènere de punt, n m
- ca teixit de punt, n m sin. compl.
- es género de punto
- es tejido de punto
- fr tricot
- en knit fabric
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Teixits>
