Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "convocat�ria" dins totes les àrees temàtiques

bases de la convocatòria bases de la convocatòria

<Dret > Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>

  • ca  bases de la convocatòria, n f pl
  • es  bases de la convocatoria, n f pl

<Dret administratiu > Personal al servei de l'Administració>

Definició
Conjunt de normes que regulen els requisits i els procediments d'una convocatòria pública.
comissori | comissòria comissori | comissòria

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comissori | comissòria, adj
  • ca  coercitiu | coercitiva, adj sin. compl.
  • ca  constrenyedor | constrenyedora, adj sin. compl.
  • es  apremiante
  • es  comisorio | comisoria
  • es  conminatorio | conminatoria

<Dret>

Definició
Que porta la resolució d'un contracte.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Per a no pagar una indemnització a l'altra part contractant, s'ha acollit a la clàusula comissòria.
comminatori | comminatòria comminatori | comminatòria

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comminatori | comminatòria, adj
  • ca  coercitiu | coercitiva, adj sin. compl.
  • ca  constrenyedor | constrenyedora, adj sin. compl.
  • es  apremiante
  • es  conminatorio | conminatoria

<Dret>

Definició
Que conté l'amenaça d'una pena, especialment legal.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han enviat un requeriment comminatori a totes les persones obligades a col·laborar.

    Ex.: Pretenia justificar el seu comportament referint-se a les circumstàncies constrenyedores que l'afectaven.

    Ex.: Les anàlisis científiques no poden determinar factors com el control coercitiu.
condemna condemna

<Dret civil>, <Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  condemna, n f
  • ca  sentència condemnatòria, n f sin. compl.
  • ca  sentència de condemna, n f sin. compl.
  • es  condena
  • es  sentencia condenatoria
  • es  sentencia de condena

<Dret civil>, <Dret penal>

Definició
Part decisòria de la sentència, en la qual hom imposa, en les causes criminals, una pena a la persona acusada o, en les causes civils, l'obligació a la persona demandada de satisfer les peticions de la persona demandant.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • El concepte de condemna té un inqüestionable significat processal estructuralment vinculat al concepte de sentència. Així, des d'una perspectiva formal, en l'àmbit normatiu civil, es parla en general de sentència condemnatòria o de sentència de condemna, en contraposició a sentència absolutòria, per a fer referència a aquelles en les quals l'òrgan jurisdiccional, en la part dispositiva, imposa a la persona demandada l'obligació de satisfer una quantitat o de fer o no fer alguna cosa. Ara bé, la doctrina processal no s'acontenta amb la conceptuació formal, sinó que afirma que, materialment, amb el terme condemna també -i primordialment- s'expressa el contingut mateix de la sentència condemnatòria, és a dir, la prestació que la persona demandada vençuda ha de complir enfront de la persona demandant i que aquesta li pot exigir coactivament.
    Cal recordar, però, que tota sentència condemnatòria és susceptible de contenir, a més del principal, altres continguts de condemna com, per exemple, la condemna a costes. Aquesta doble significació es repeteix en l'esfera penal, on, formalment, s'entén que la sentència condemnatòria o de condemna és aquella en la qual, en declarar-se la responsabilitat criminal d'una persona, se li imposa una pena i/o una mesura de seguretat. Materialment, en canvi, la condemna és equivalent a la pena concreta imposada a la persona acusada en la part dispositiva de la sentència i el compliment de la qual li és exigible coactivament. Per això, es parla de condemnat o penat per anomenar, amb idèntica correcció jurídica, la persona contra la qual es pronuncia una sentència condemnatòria ferma en què s'ha imposat una pena de compliment obligatori. I per això, també és indiferent, pel fet que es tracta de conceptes utilitzats jurídicament com a sinònims, referir-se al compliment de la condemna o al compliment de la pena, perquè en la fase d'execució, si bé formalment es compleix el mandat establert en la part dispositiva de la sentència («hem de condemnar i condemnem. com a autor de . a la pena de .»), per fer-lo efectiu, el que materialment s'ha de complir -i es compleix- és la pena.
    Una sentència condemnatòria, i per tant, també la de naturalesa penal, acostuma a tenir, a més del principal, altres pronunciaments de condemna, motiu pel qual cal deixar clar que el concepte de condemna i equivalències, tal com s'ha delimitat, es refereix únicament al contingut penal, és a dir, a la pena i a la mesura de seguretat imposada juntament amb aquella. En queden al marge, doncs, els pronunciaments judicials de condemna com ara els de satisfer la responsabilitat civil, en el cas que es declari, i les costes judicials.
  • V. t.: sentència n f
convocatòria convocatòria

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  convocatòria, n f
  • es  convocatoria
  • fr  avis de convocation
  • fr  circulaire convocatrice
  • fr  convocation
  • fr  lettre de convocation
  • en  notice of a meeting

<Comunicació empresarial > Comunicació > Relacions públiques>, <Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>

Definició
Document per mitjà del qual es convoca algú perquè es presenti en un lloc, en una data i en una hora determinats.
convocatòria convocatòria

<Economia. Empresa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  convocatòria, n f
  • es  convocatoria
  • en  notice of a meeting

<Economia i empresa>

Definició
Document per mitjà del qual es convoca algú perquè es presenti en un lloc, en una data i en una hora determinats.
convocatòria convocatòria

<Dret administratiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  convocatòria, n f
  • es  convocatoria, n f

<Dret administratiu>

convocatòria convocatòria

<Documentació jurídica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  convocatòria, n f
  • es  convocatorio

<Documentació jurídica>

Definició
Escrit amb què es convoca.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Convocatòria d'eleccions.
  • Ex.: Convocatòria de reunió.
convocatòria convocatòria

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  convocatòria, n f
  • es  convocatoria, n f
  • en  call, n

<Gestió universitària > Tràmits administratius i documentació / Administrative procedures and documentation>

convocatòria d'examen convocatòria d'examen

<Ciències socials > Educació > Gestió universitària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Nomenclatura de gestió universitària [en línia]. 6a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/180>

  • ca  convocatòria d'examen, n f
  • es  convocatoria de examen, n f
  • en  examination session, n
  • en  examination sitting, n

<Gestió universitària > Avaluació / Assessment>