Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "coquessa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentiscle, n m
- ca llampedona, n f sin. compl.
- ca llentiscla, n f sin. compl.
- ca llentisclera, n f sin. compl.
- ca mata, n f sin. compl.
- ca cornicabra, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
- ca llampredut, n m alt. sin.
- ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
- ca màstec, n m alt. sin.
- ca màstic, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata (peu femení), n f alt. sin.
- ca mata borrera, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata de pou, n f alt. sin.
- ca mata femella, n f alt. sin.
- ca mata llentiscla, n f alt. sin.
- ca mata llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata llentisclera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mata roja, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca matera, n f alt. sin.
- ca matet, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca triquell, n m alt. sin.
- ca dentiscle, n m var. ling.
- ca estenclina, n f var. ling.
- ca estríngol (fruit), n m var. ling.
- ca fistic, n m var. ling.
- ca fistic llentiscle, n m var. ling.
- ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
- ca gentiscle, n m var. ling.
- ca lentisc, n m var. ling.
- ca lentiscle, n m var. ling.
- ca llampadona, n f var. ling.
- ca llentesclina, n f var. ling.
- ca llentisc, n m var. ling.
- ca llentisca, n f var. ling.
- ca llentriquera, n f var. ling.
- ca llentrisca, n f var. ling.
- ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
- ca llentriscle, n m var. ling.
- ca llentriscra, n f var. ling.
- ca llentriscre, n m var. ling.
- ca lletesclina, n f var. ling.
- ca mata de quessa, n f var. ling.
- ca mata llentisquera, n f var. ling.
- ca mata llentrisca, n f var. ling.
- ca mata llentrisclera, n f var. ling.
- ca mata llentrisquera, n f var. ling.
- ca mata ventrisquera, n f var. ling.
- ca mata-lentiscle, n m var. ling.
- ca matica, n f var. ling.
- ca quessa, n f var. ling.
- ca rendiscle, n m var. ling.
- ca ventiscle, n m var. ling.
- nc Pistacia lentiscus L.
<Botànica > anacardiàcies>
Nota
-
1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentiscle, n m
- ca llampedona, n f sin. compl.
- ca llentiscla, n f sin. compl.
- ca llentisclera, n f sin. compl.
- ca mata, n f sin. compl.
- ca cornicabra, n f alt. sin.
- ca festuc, n m alt. sin.
- ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
- ca llampredut, n m alt. sin.
- ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
- ca màstec, n m alt. sin.
- ca màstic, n m alt. sin.
- ca mat, n m alt. sin.
- ca mata (peu femení), n f alt. sin.
- ca mata borrera, n f alt. sin.
- ca mata de cabrit, n f alt. sin.
- ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata de pou, n f alt. sin.
- ca mata femella, n f alt. sin.
- ca mata llentiscla, n f alt. sin.
- ca mata llentiscle, n f alt. sin.
- ca mata llentisclera, n f alt. sin.
- ca mata mosquera, n f alt. sin.
- ca mata roja, n f alt. sin.
- ca mata vera, n f alt. sin.
- ca matera, n f alt. sin.
- ca matet, n m alt. sin.
- ca matissa, n f alt. sin.
- ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
- ca pudent, n m alt. sin.
- ca triquell, n m alt. sin.
- ca dentiscle, n m var. ling.
- ca estenclina, n f var. ling.
- ca estríngol (fruit), n m var. ling.
- ca fistic, n m var. ling.
- ca fistic llentiscle, n m var. ling.
- ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
- ca gentiscle, n m var. ling.
- ca lentisc, n m var. ling.
- ca lentiscle, n m var. ling.
- ca llampadona, n f var. ling.
- ca llentesclina, n f var. ling.
- ca llentisc, n m var. ling.
- ca llentisca, n f var. ling.
- ca llentriquera, n f var. ling.
- ca llentrisca, n f var. ling.
- ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
- ca llentriscle, n m var. ling.
- ca llentriscra, n f var. ling.
- ca llentriscre, n m var. ling.
- ca lletesclina, n f var. ling.
- ca mata de quessa, n f var. ling.
- ca mata llentisquera, n f var. ling.
- ca mata llentrisca, n f var. ling.
- ca mata llentrisclera, n f var. ling.
- ca mata llentrisquera, n f var. ling.
- ca mata ventrisquera, n f var. ling.
- ca mata-lentiscle, n m var. ling.
- ca matica, n f var. ling.
- ca quessa, n f var. ling.
- ca rendiscle, n m var. ling.
- ca ventiscle, n m var. ling.
- nc Pistacia lentiscus L.
<Botànica > anacardiàcies>
Nota
-
1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca llit a la duquessa, n m
- es cama a la duquesa, n f
- es cama duquesa, n f
- fr lit à la duchesse, n m
- eu dukesa ohe, n
<Fusteria > Mobles>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca olivella, n f
- es olivilla, n f
- fr camelée, n f
- fr camelée à trois coques, n f
- en spurge olive, n
- nc Cneorum tricoccon
<Enginyeria forestal>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca rotlle de rap amb cansalada, carxofes i catxels
- es rollo de rape con tocino, alcachofas y berberechos
- fr rouleau de lotte de mer au lard, aux artichauts et aux coques
- it involtino di rana pescatrice con lardo, carciofi e cuori di mare
- en angler fish roll with bacon, artichokes and cockles
- de Seeteufelroulade mit Speck, Artischocken und Herzmuscheln
<Plats a la carta. Peix i marisc>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca sopa freda de tomàquet i maduixots amb catxels i oli d'oliva arbequina
- es sopa fría de tomate y fresones con berberechos y aceite de oliva arbequina
- fr soupe froide de tomates et de fraises aux coques et à l'huile d'olive arbequina
- it zuppa fredda di pomodoro e fragoloni con cuori di mare ed olio di oliva
- en cold tomato and strawberry soup with cockles and arbequina olive oil
- de kalte Tomaten-Erdbeer-Suppe mit Herzmuscheln und Arbequina-Olivenöl
<Plats a la carta. Sopes, cremes i consomés>
<Cereals > Producte elaborat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca torradeta, n f
- ca torradeta de Santa Teresa, n f
- ca coqueta de Santa Teresa, n f sin. compl.
- ca croqueta de Santa Teresa, n f sin. compl.
- ca gresoleta dolça, n f sin. compl.
- ca llesca de papa, n f sin. compl.
- ca llesca en ou, n f sin. compl.
- ca llesqueta amb ou, n f sin. compl.
- ca llesqueta en ou, n f sin. compl.
- ca rosta de Santa Teresa, n f sin. compl.
- es torreja, n f
- es torrija, n f
- es tostada francesa, n f
- fr croûte dorée, n f
- fr pain doré, n m
- fr pain perdu, n m
- pt rabanada, n f
- en Bombay toast, n
- en eggy bread, n
- en French toast, n
- en gypsy toast, n
- en poor knights of Windsor, n pl
- de arme ritter, n m
<Cereals > Producte elaborat>
Definició
Nota
- La preparació de les torradetes admet moltes variants, com ara xopar el pa amb la barreja de llet i ou, o primer xopar-lo amb la llet i després amb l'ou batut, o fer servir només el rovell de l'ou, o afegir-hi vainilla a la barreja, o fregir amb oli d'oliva, de gira-sol o amb un altre oli, o amb mantega, etc.
