Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "coromines" dins totes les àrees temàtiques

coreomania coreomania

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coreomania, n f
  • ca  coromania, n f sin. compl.

<Microbiologia i patologia infecciosa>, <Neurologia>

Definició
Corea que es manifesta en forma d'epidèmia.
cornella australiana cornella australiana

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cornella australiana, n f
  • es  cuervo australiano
  • fr  corbeau d'Australie
  • en  Australian raven
  • de  Neuhollandkrähe
  • nc  Corvus coronoides

<36.055 Ocells > Passeriformes > Còrvids>

cornella australiana cornella australiana

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  cornella australiana, n f
  • es  cuervo australiano
  • fr  corbeau d'Australie
  • en  Australian raven
  • de  Neuhollandkrähe
  • nc  Corvus coronoides

<36.055 Ocells > Passeriformes > Còrvids>

coroide coroide

<Ciències de la salut > Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'oftalmologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/121>

  • ca  coroide, n f
  • es  coroides
  • en  choroid
  • TA  choroidea

<Oftalmologia > Anatomia>

Definició
Part posterior de la túnica vascular de l'ull que s'estén des de l'ora serrata fins al nervi òptic i que nodreix les capes externes de la retina.
coroide coroide

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  coroide, n f
  • es  coroides
  • en  choroid

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Membrana del globus ocular, molt vascularitzada i pigmentada, que se situa entre l'epiteli pigmentari de la retina i l'escleròtica, i que continua rostralment amb el cos ciliar i l'iris.

Nota

  • La coroide contribueix a fer que l'ull funcioni com una cambra fosca.
coroide coroide

<Ciències de la vida > Neurociència>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

  • ca  coroide, n f
  • es  coroides
  • en  choroid

<Neurociència > Neuroanatomia>

Definició
Membrana del globus ocular, molt vascularitzada i pigmentada, que se situa entre l'epiteli pigmentari de la retina i l'escleròtica, i que continua rostralment amb el cos ciliar i l'iris.

Nota

  • La coroide contribueix a fer que l'ull funcioni com una cambra fosca.
coroide coroide

<Ciències de la salut > Anatomia humana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

  • ca  coroide, n f
  • es  coroides
  • en  choroid
  • TA  choroidea

<Anatomia>

coroide coroide

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  coroide, n f
  • es  coroides
  • fr  choroïde
  • en  choroid
  • en  choroidea

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Oftalmologia>

Definició
Part posterior i més extensa de l'úvea, túnica mitjana de l'ull. És adossada a l'escleròtica per fora i té adossada la retina sensorial per dins. S'estén des de l'ora serrata per davant fins al nervi òptic. És pigmentada i sobretot vascular, i la seva funció és nodrir les capes externes de la retina, avasculars. La separa de la retina la membrana de Bruch, que fa de barrera de difusió i evita el pas directe de la sang a la retina.
corona de rei corona de rei

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corona de rei, n f
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  herba de cingle, n f sin. compl.
  • ca  onosma, n f sin. compl.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  capça grossa, n f alt. sin.
  • ca  capçalera, n f alt. sin.
  • ca  corona, n f alt. sin.
  • ca  corona de cingle, n f alt. sin.
  • ca  corones, n f pl alt. sin.
  • ca  gallinetes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la regla, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  onosma bona, n f alt. sin.
  • ca  rebentapedres, n f alt. sin.
  • ca  rosa de roc, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  anosma, n f var. ling.
  • nc  Saxifraga longifolia Lapeyr. subsp. longifolia

<Botànica > saxifragàcies>

corona de rei corona de rei

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corona de rei, n f
  • ca  altimira, n f sin. compl.
  • ca  herba de cingle, n f sin. compl.
  • ca  onosma, n f sin. compl.
  • ca  candeler, n m alt. sin.
  • ca  capça grossa, n f alt. sin.
  • ca  capçalera, n f alt. sin.
  • ca  corona, n f alt. sin.
  • ca  corona de cingle, n f alt. sin.
  • ca  corones, n f pl alt. sin.
  • ca  gallinetes, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de la regla, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  onosma bona, n f alt. sin.
  • ca  rebentapedres, n f alt. sin.
  • ca  rosa de roc, n f alt. sin.
  • ca  trencapedra, n f alt. sin.
  • ca  anosma, n f var. ling.
  • nc  Saxifraga longifolia Lapeyr. subsp. longifolia

<Botànica > saxifragàcies>