Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "costa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca merla de Costa Rica, n f
- es mirlo negruzco
- fr merle fuligineux
- en sooty thrush
- de Rußdrossel
- nc Turdus nigrescens
<36.099 Ocells > Passeriformes > Túrdids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca merla de Costa Rica, n f
- es mirlo negruzco
- fr merle fuligineux
- en sooty thrush
- de Rußdrossel
- nc Turdus nigrescens
<36.099 Ocells > Passeriformes > Túrdids>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca miwok de la costa
- ca coast miwok sin. compl.
- de Coast Miwok
- de Miwok-Costano sin. compl.
- en Coast Miwok
- es miwok de la costa
- es coast miwok sin. compl.
- eu miwok de la costa
- eu coast miwok sin. compl.
- fr miwok de la côte
- fr coast miwok sin. compl.
- gl miwok da costa
- gl coast miwok sin. compl.
- it miwok della costa
- it coast miwok sin. compl.
- nl Miwok van de kust
- nl Coast miwok sin. compl.
- pt miwok da costa
- pt coast miwok sin. compl.
<Uti > Miwok > Oriental>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>
Definició
La branca miwok occidental s'estenia entre la Gran Vall Central i la costa de San Francisco.
La designació uti prové de l'arrel del mot propi d'aquestes llengües per al número dos. És una denominació creada pels lingüistes en constatar el parentiu de les llengües miwok i les costaneres.
El terme miwok significa 'persona' en la llengua miwok Sierra del nord.
Durant el segle XVIII, el territori miwok va ser colonitzat per invasors espanyols. A les missions la població miwok va davallar dràsticament per culpa de les epidèmies i les guerres. El descens demogràfic es va consolidar durant el segle XIX amb la febre de l'or. A l'inici del segle XX no es comptaven més de 700 miwoks.
Actualment, tota la població miwok de qualsevol de les comunitats originals viu repartida entre les reserves Jackson, Single Springs i Tuluomne Me-Wuk (Califòrnia).
Tradicionalment, el miwok de la costa es parlava entre la península Marin i Bodega Bay. Aquests dos punts geogràfics van donar nom als dos dialectes de la llengua.
Les dades demogràfiques sobre les llengües miwok són del 1994 (Hinton). En el millor dels casos, el miwok de la costa tindria un únic parlant ancià, ja que la llengua fa decennis que no es transmet a les noves generacions.
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca moll de costa, n m
- ca moll de ribera, n m
- es muelle de ribera
<Construcció > Obres públiques>
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca moll de ribera, n m
- ca moll de costa, n m sin. compl.
- es muelle de costa
- es muelle de ribera
- en coastal quay
<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>
Definició
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca morfo comú, n m
- ca aquil·les blau, n m sin. compl.
- es mariposa azul de Costa Rica, n f
- es morfo azul, n f
- es morfo azul andina, n f
- fr morpho bleu, n m
- en common morpho, n
- en emperor, n
- en Peleides blue morpho, n
- nc Morpho peleides
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca mussolet de Costa Rica, n m
- es mochuelo costarricense
- fr chevêchette du Costa Rica
- en Costa Rican pygmy-owl
- de Costa-Rica-Zwergkauz
- nc Glaucidium costaricanum
<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca mussolet de Costa Rica, n m
- es mochuelo costarricense
- fr chevêchette du Costa Rica
- en Costa Rican pygmy-owl
- de Costa-Rica-Zwergkauz
- nc Glaucidium costaricanum
<24.02 Ocells > Estrigiformes > Estrígids>
<Zoologia > Crustacis>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca pada, n f
- ca piada, n f
- ca bernat ermità de roquer, n m sin. compl.
- es brujita de roca
- es ermitaño roquero
- es piada
- fr pagure des rochers
- it paguro di costa
- de Einsfiedler
- de Felsküsten
- nc Clibanarius erythropus
<Zoologia > Crustacis>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca peix bada, n m
- ca agulla, n f sin. compl.
- ca bada, n f sin. compl.
- ca museta, n f sin. compl.
- ca músic, n m sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serp d'en terra, n f sin. compl.
- ca serp de costa, n f sin. compl.
- ca serp de la mar, n f sin. compl.
- ca serpetó, n m sin. compl.
- ca ahulla, n f var. ling.
- ca musich, n m var. ling.
- ca peix badé, n m var. ling.
- ca sèrp, n f var. ling.
- ca sèrp de la mar, n f var. ling.
- nc Syngnathus typhle
- nc Siphostoma pyrois var. ling.
- nc Siphostoma rondeletii var. ling.
<Peixos > Singnàtids>
