Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "drago" dins totes les àrees temàtiques

resistència aerodinàmica resistència aerodinàmica

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'automobilisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/162/>

  • ca  resistència aerodinàmica, n f
  • es  drag
  • es  resistencia aerodinámica
  • fr  drag
  • fr  résistance à l'air
  • fr  traînee
  • en  drag

<Esport > Esports de motor > Automobilisme>

Definició
Força que exerceix l'aire contra l'avanç d'un automòbil, especialment a gran velocitat.
resistència aerodinàmica resistència aerodinàmica

<15 Esports de motor>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  resistència aerodinàmica, n f
  • es  drag, n m
  • es  resistencia aerodinámica, n f
  • fr  drag, n m
  • fr  résistance à l'air, n f
  • fr  traînee, n f
  • en  drag, n

<Esport > 15 Esports de motor>

Definició
Força que exerceix l'aire contra l'avanç d'un vehicle, especialment a gran velocitat.
sàlvia sàlvia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sàlvia, n f
  • ca  cresta, n f alt. sin.
  • ca  galló, n m alt. sin.
  • ca  madrona, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia bona, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia bona per remei, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de Catalunya, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de jardí, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de Moncayo, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de remei, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia oficinal, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia per remei, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia reial, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia romana, n f alt. sin.
  • ca  sauva, n f var. ling.
  • ca  sauvia, n f var. ling.
  • ca  sàuvia, n f var. ling.
  • ca  sielva, n f var. ling.
  • nc  Salvia officinalis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  sàlvia, n f
  • ca  cresta, n f alt. sin.
  • ca  galló, n m alt. sin.
  • ca  madrona, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia bona, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia bona per remei, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia d'Aragó, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de Catalunya, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de jardí, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de Moncayo, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia de remei, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia oficinal, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia per remei, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia reial, n f alt. sin.
  • ca  sàlvia romana, n f alt. sin.
  • ca  sauva, n f var. ling.
  • ca  sauvia, n f var. ling.
  • ca  sàuvia, n f var. ling.
  • ca  sielva, n f var. ling.
  • nc  Salvia officinalis L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

signe del tragus signe del tragus

<Ciències de la salut > Otorrinolaringologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'otorrinolaringologia [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/148>

  • ca  signe del tragus, n m
  • es  signo del trago
  • en  tragus sign

<Otorinolaringologia > Otologia > Semiologia>

Definició
Signe que, en els lactants, s'associa amb otitis mitjana, consistent en dolor quan es comprimeix el tragus.
simplocarp fètid simplocarp fètid

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  simplocarp fètid, n m
  • es  col fétida
  • es  dragón fétido
  • fr  chou puant
  • fr  symplocarpe fétide
  • fr  tabac du diable
  • en  Eastern skunk cabbage
  • en  meadow cabbage
  • en  polecat weed
  • en  skunk cabbage
  • en  swamp cabbage
  • nc  Symplocarpus foetidus

<Botànica>

Nota

  • Planta de la família de les aràcies.
situa el punter sobre qualsevol control i arrossega'l per retallar (tu) situa el punter sobre qualsevol control i arrossega'l per retallar (tu)

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  situa el punter sobre qualsevol control i arrossega'l per retallar (tu)
  • ca  situeu el punter sobre qualsevol control i arrossegueu-lo per retallar (vós)
  • en  position the pointer over any handle and drag to crop

<Localització > Fraseologia>

sola dentada sola dentada

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  sola dentada, n f
  • es  solera dentada
  • en  dentated sill
  • en  dragon's teeth

<Enginyeria civil > Enginyeria hidràulica>

Definició
Sola d'un canal amb un conjunt de dents generalment equidistants o a portell, que tenen per finalitat dissipar l'energia de velocitat de l'aigua quan impacta damunt seu.

Sol situar-se en un ^vas esmorteïdor^, per a afavorir la formació d'un ^ressalt hidràulic^.
te de roca te de roca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  te de roca, n m
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te bord, n m alt. sin.
  • ca  te d'Aragó, n m alt. sin.
  • ca  te de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  te de penya, n m alt. sin.
  • ca  te de roc, n m alt. sin.
  • ca  te roquer, n m alt. sin.
  • ca  èrnica, n f var. ling.
  • ca  te de monte, n m var. ling.
  • nc  Jasonia saxatilis (Lam.) Guss.
  • nc  Jasonia glutinosa auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  te de roca, n m
  • ca  àrnica, n f alt. sin.
  • ca  te, n m alt. sin.
  • ca  te bord, n m alt. sin.
  • ca  te d'Aragó, n m alt. sin.
  • ca  te de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  te de penya, n m alt. sin.
  • ca  te de roc, n m alt. sin.
  • ca  te roquer, n m alt. sin.
  • ca  èrnica, n f var. ling.
  • ca  te de monte, n m var. ling.
  • nc  Jasonia saxatilis (Lam.) Guss.
  • nc  Jasonia glutinosa auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>