Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca fenomen del ja sentit, n m
ca déjà entendu, n m sin. compl.
fr phénomène du déjà entendu

Definició

Fenomen al·lucinatori que consisteix a considerar que havia estat sentit, oït amb anterioritat allò que ho és per primera vegada.

Nota

La denominació déjà entendu és un gal·licisme.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca formatge manxego tendre
es queso manchego tierno
fr fromage manchego tendre
it formaggio manchego fresco
en fresh Manchego cheese
de milder Manchego-Käse

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca formatge tendre, n m
es queso tierno
fr fromage tendre
en soft cheese

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca formatge tendre, n m
es queso tierno, n m
fr fromage tendre, n m
pt queijo mole, n m
en soft cheese, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Làctics>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>

ca formatge tendre, n m
ca formatge orejat, n m sin. compl.
es queso tierno, n m
fr fromage à pâte molle, n m
en soft cheese, n

<Formatges > Tipus de formatges>

Definició

Formatge fresc deixat assecar uns quants dies, de gust suau i amb poca sal.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca formatge tendre amb mel
es queso tierno con miel
fr fromage tendre au miel
it formaggio tenero al miele
en fresh cheese with honey
de Frischkäse mit Honig

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca fusta lleugera, n f
ca fusta blanca, n f sin. compl.
es madera blanca
es madera ligera
fr bois tendre
en lightwood
en low-density wood

<Fusteria > Materials > Fusta>

Definició

Fusta de poc pes, poc dura, generalment d'un color clar, fàcil d'obrar i poc durable respecte a les fustes fortes.

Nota

Són arbres de fusta lleugera la balsa i el pollancre.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca fusta lleugera, n f
ca fusta blanca, n f sin. compl.
es madera blanda, n f
es madera ligera, n f
fr bois mou, n m
fr bois tendre, n m
en soft wood, n
eu egur bigun, n
eu konifero-egur, n
eu konifero-zur, n
eu zur bigun, n

<Fusteria > Materials > Fusta >

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garrofer, n m
ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
ca garrofera, n f sin. compl.
ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
ca garrova (fruit), n f sin. compl.
ca garrover, n m sin. compl.
ca garroví (llavor), n m sin. compl.
ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofa, n f alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofer femella, n m alt. sin.
ca garrofer mascle, n m alt. sin.
ca garrofera mascle, n f alt. sin.
ca garrofera vera, n f alt. sin.
ca garrofí, n m alt. sin.
ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofero, n m var. ling.
ca garrofo, n m var. ling.
nc Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca garrofer, n m
ca garrofa (fruit), n f sin. compl.
ca garrofera, n f sin. compl.
ca garrofí (llavor), n m sin. compl.
ca garrova (fruit), n f sin. compl.
ca garrover, n m sin. compl.
ca garroví (llavor), n m sin. compl.
ca badoc (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrell (peu masculí), n m alt. sin.
ca borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofa, n f alt. sin.
ca garrofer bord, n m alt. sin.
ca garrofer borrer (peu masculí), n m alt. sin.
ca garrofer femella, n m alt. sin.
ca garrofer mascle, n m alt. sin.
ca garrofera mascle, n f alt. sin.
ca garrofera vera, n f alt. sin.
ca garrofí, n m alt. sin.
ca garrofí (fruit tendre), n m alt. sin.
ca garrofina (fruit molt tendre), n f alt. sin.
ca garroves (fruit), n f pl alt. sin.
ca garrofer judeo (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofer judio (peu masculí), n m var. ling.
ca garrofero, n m var. ling.
ca garrofo, n m var. ling.
nc Ceratonia siliqua L.

<Botànica > cesalpiniàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "entendre" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota