Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "fúnebre" dins totes les àrees temàtiques

febre del Zika febre del Zika

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  febre del Zika, n f
  • ca  febre vírica del Zika, n f
  • ca  malaltia del Zika, n f
  • es  enfermedad del Zika, n f
  • es  fiebre del Zika, n f
  • fr  Zika fièvre, n f
  • en  ZIka fever, n
  • en  Zika virus disease, n

<Ciències de la salut > Tècniques de diagnosi i exploració>

Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.

Nota

  • 1. La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.
  • 2. La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges. No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.
  • 3. La denominació Zika prove d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
febre del Zika febre del Zika

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre del Zika, n f
  • ca  febre vírica del Zika, n f
  • ca  malaltia del Zika, n f
  • es  enfermedad del Zika, n f
  • es  fiebre del Zika, n f
  • fr  Zika fièvre, n f
  • en  ZIka fever, n
  • en  Zika virus disease, n

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.

Nota

  • La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.

    No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.

    La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
febre del Zika febre del Zika

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre del Zika, n f
  • ca  febre vírica del Zika, n f
  • ca  malaltia del Zika, n f
  • es  enfermedad del Zika, n m
  • es  fiebre del Zika, n f
  • fr  Zika fièvre, n f
  • en  ZIka fever, n
  • en  Zika virus disease, n

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.

Nota

  • La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.

    La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.

    No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.

    La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
febre groga febre groga

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre groga, n f
  • ca  tifus tropical, n m sin. compl.
  • es  fiebre amarilla, n f
  • fr  fièvre jaune, n f
  • en  yellow fever, n

<.FITXA REVISADA>, <Malalties i síndromes>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia vírica produïda per virus del gènere Flavovirus, aguda, hiperpirètica i maligna, en què després d'una incubació de tres a sis dies apareixen bruscament febre, cefalàlgia, cruiximent general, agitació, fotofòbia, trastorns digestius, albuminúria i icterícia produïda per necrosi hepàtica.

Nota

  • La febre groga es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; en el medi urbà, usualment entre persones i en el medi natural, sovint selvàtic, procedent d'animals. En el primer cas, el vector és Aedes egypti; en el segon, diverses espècies d'Haemagogus a Sud-amèrica i d'Aedes africanus i A. simpsoni a l'Àfrica central.

    Les denominacions colesi americana, ocròpira, tifus groc i tifus icteroide s'empraven antigament com a sinònims de febre groga, però actualment es consideren obsoletes. La denominació vòmit negre s'empra encara en contextos no especialitzats.
febre hèctica febre hèctica

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  febre hèctica, n f
  • es  fiebre héctica
  • fr  fièvre hectique
  • en  hectic fever

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

febre hèctica febre hèctica

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  febre hèctica, n f
  • es  fiebre héctica
  • fr  fièvre hectique
  • en  hectic fever

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Febre persistent amb grans oscil·lacions diàries.
febre hèctica febre hèctica

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  febre hèctica, n f
  • es  fiebre héctica
  • fr  fièvre hectique
  • en  hectic fever

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Febre persistent amb grans oscil·lacions diàries.
febre hemorràgica de Crimea-Congo febre hemorràgica de Crimea-Congo

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre hemorràgica de Crimea-Congo, n f
  • ca  FHCC, n f sigla
  • es  fiebre hemorrágica de Crimea-Congo, n f
  • es  FHCC, n f sigla
  • fr  fièvre hémorragique de Crimée-Congo, n f
  • fr  FHCC, n f sigla
  • en  Crimean-Congo hemorrhagic fever, n
  • en  CCHF, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia vírica causada pel virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, caracteritzada per febre, miàlgia, mareig, dolor i rigidesa de coll, lumbàlgia, cefalea, irritació dels ulls i fotofòbia, nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i mal de coll al principi, seguits de canvis bruscs d'humor i confusió, taquicàrdia, adenopaties i erupció petequial en les mucoses internes i en la pell, que poden derivar en equimosis.

Nota

  • La transmissió de la febre hemorràgica de Crimea-Congo es produeix per la picada de paparres, que actuen com a vectors, però també per contacte directe amb sang, secrecions o líquids corporals de les persones infectades o per manipulació de mostres orgàniques infectades.

    La denominació febre hemorràgica de Crimea-Congo està formada per dos topònims perquè la identificació i descripció de l'agent víric causant de la malaltia es van completar a partir de mostres de dos brots diferents, un de Crimea i l'altre del Congo Belga (actualment, la República Democràtica del Congo). En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada febre de Crimea-Congo.
febre hemorràgica de l'Ebola febre hemorràgica de l'Ebola

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  febre hemorràgica de l'Ebola, n f
  • ca  malaltia de l'Ebola, n f
  • es  enfermedad del Ébola, n f
  • es  fiebre hemorrágica del Ébola, n f
  • es  virosis del Ébola, n f
  • fr  fièvre hémorragique Ebola, n f
  • fr  maladie à virus Ebola, n f
  • en  Ebola hemorrhagic fever, n
  • en  Ebola virus disease, n
  • en  EVD, n sigla

<.FITXA REVISADA>, <Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
Malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, caracteritzada per febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.

Nota

  • La transmissió de la febre hemorràgica de l'Ebola té lloc per contacte directe amb la sang o els fluids corporals dels organismes infectats.

    En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial.
febre mediterrània familiar febre mediterrània familiar

<Ciències de la salut > Malalties minoritàries>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de malalties minoritàries [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/279>

  • ca  febre mediterrània familiar, n f
  • ca  FMF, n f sigla
  • es  fiebre mediterránea familiar, n f
  • es  FMF, n f sigla
  • fr  fièvre méditerranéenne familiale, n f
  • fr  FMF, n f sigla
  • en  familial Mediterranean fever, n
  • en  FMF, n sigla
  • cod  342

<Malalties minoritàries > Malalties autoinflamatòries>