Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  espígol dentat, n m
  • ca  encens silvestre, n m sin. compl.
  • ca  gal·landa, n f sin. compl.
  • ca  espígol, n m alt. sin.
  • ca  espígol retallat, n m alt. sin.
  • ca  garlanda, n f alt. sin.
  • ca  lavanda, n f alt. sin.
  • ca  tomaní, n m alt. sin.
  • ca  galanda, n f var. ling.
  • ca  sienso silvestre, n m var. ling.
  • nc  Lavandula dentata L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació gal·landa, procedent de DIEC2-E i MASCLANS -que la recull de l'obra Flora de las Islas Baleares (1879-1881) de l'autor mallorquí Francesc Barceló-, deu ser un reflex de la pronúncia mallorquina amb l·l de garlanda, a Mallorca pronunciat [gɘllándɘ] amb assimilació rl>l·l com ocorre, per exemple, a parlar (pronunciat [pɘllá]).