palador | paladora
palador | paladora
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca palador | paladora, n m, f
- es paleador | paleadora
- fr pelleteur | pelleteuse
<Neu i esports d'hivern > Salvaments>
Definició
Persona que treu neu amb una pala per obrir camí, per trobar víctimes colgades per una allau, etc.