constrènyer
constrènyer
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca constrènyer, v tr
- ca coercir, v tr sin. compl.
- es apremiar
- es coercer
<Dret>
Definició
Obligar {algú} a obrar contra la seva voluntat.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Ex.: El van constrènyer a declarar-se culpable.
Ex.: La crisi el va coercir a vendre's les propietats. - [Tot i que en el Diccionari jurídic català publicat per Enciclopèdia Catalana l'any 1986 apareix la locució posar en destret com a sinònim de constrènyer, sembla que aquesta locució no té vigència actualment.]