punitiu | punitiva

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca punitiu | punitiva, adj
ca ratificatori | ratificatòria, adj sin. compl.
es punitivo | punitiva
es ratificatorio | ratificatoria

<Dret>

Definició

Que puneix o que pretén punir.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: S'han de prendre mesures que no tinguin caràcter punitiu.

Ex.: La jutgessa no ha tingut en compte la declaració ratificatòria de l'acusat.