Back to top
comunicat mèdic de baixa comunicat mèdic de baixa

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  comunicat mèdic de baixa, n m
  • ca  baixa, n f sin. compl.
  • ca  baixa mèdica, n f sin. compl.
  • es  baja
  • es  baja médica
  • es  parte médico de baja

<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>

Definició
Document mèdic mitjançant el qual es notifica la incapacitat temporal del treballador o treballadora per a l'activitat laboral.

Nota

  • El naixement del dret a la prestació derivada d'una incapacitat temporal està subjecte a la diagnosi mèdica sobre l'estat de salut de la presumpta persona beneficiària. La diagnosi determina l'estat de salut en relació amb la capacitat en el treball. Tot això es posa de manifest en el comunicat mèdic de baixa i el comunicat mèdic d'alta. Aquests comunicats s'han de realitzar en un document oficial, editat per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i posat a disposició dels serveis públics de salut corresponents. Quan la baixa laboral sigui conseqüència d'una malaltia professional o d'un accident de treball, aquests documents són editats per les mateixes mútues, segons el model oficial.
    La situació d'incapacitat temporal i la percepció de la prestació econòmica consegüent requereixen, doncs, un comunicat de baixa mèdica que origina la iniciació de les actuacions que condueixen a la declaració o denegació del dret al subsidi durant la situació d'incapacitat temporal (art. 1.1 del Reial decret [RD] 575/1997). El comunicat de baixa posa en funcionament de manera automàtica els mecanismes de protecció, sense necessitat que la persona interessada ho hagi de sol·licitar.
    Per a poder percebre el subsidi es requereix un seguiment de l'estat de salut de la persona treballadora mitjançant els comunicats de confirmació corresponents, que també ha d'estendre el facultatiu mèdic. La normativa sobre el seguiment de les incapacitats temporals ha evolucionat. Així, d'acord amb el RD 575/1997, els comunicats s'havien d'estendre a partir del quart dia de l'inici de la situació d'incapacitat i, successivament, mentre durés aquesta situació. El tercer comunicat de confirmació de la baixa havia d'anar acompanyat d'un informe mèdic complementari, expedit per la persona facultativa, en el qual s'expliquessin les afeccions, el tractament mèdic prescrit, l'evolució de les afeccions i la incidència sobre la capacitat funcional de la persona interessada. En aquest procés havia d'intervenir la inspecció mèdica del servei públic de salut, que era l'encarregada d'expedir trimestralment un informe de control de la incapacitat en el qual s'havia de pronunciar expressament sobre tots els extrems que justifiquessin, des del punt de vista mèdic, la necessitat de mantenir el procés d'incapacitat de la persona treballadora. A partir del RD 625/2014, del 18 de juliol, se substitueixen els anteriors comunicats i s'estableix el sistema següent. El metge ha de fer una valoració estimada de la baixa i, en funció de la seva durada, es fixen quatre tipus de baixes: baixa de durada molt curta, menys de cinc dies naturals; baixa de durada curta, entre cinc i trenta dies naturals; baixa de durada mitjana, entre trenta-un i seixanta dies naturals; i baixa de durada llarga, més de seixanta-un dies naturals.
    En el cas que la causa de la baixa mèdica sigui deguda a un accident de treball o a una malaltia professional, i la persona treballadora presti els serveis en una empresa que tingui concertada la cobertura d'aquestes contingències amb una mútua d'accidents de treball o malalties professionals o es tracti d'una persona treballadora per compte propi que així mateix hagi concertat amb una mútua la cobertura de la prestació econòmica d'incapacitat temporal, els corresponents comunicats de baixa, de confirmació de la baixa o d'alta han de ser expedits pels serveis mèdics de la mateixa mútua.
    La normativa estableix diferències quant a la tramitació que cal seguir segons si la incapacitat temporal és derivada de contingències comunes o professionals.
    La persona facultativa del servei públic de salut encarregada de l'examen mèdic de la persona treballadora és qui ha d'estendre el comunicat mèdic d'alta, que ha de contenir el resultat del reconeixement esmentat i la causa de l'alta mèdica. El comunicat d'alta mèdica determina l'extinció de la prestació econòmica per incapacitat temporal: la fi, per tant, de la causa de suspensió del contracte de treball (art. 45 Estatut dels treballadors [ET]) i la consegüent obligació de la persona treballadora d'incorporar-se a l'empresa, sens perjudici que el servei públic de salut continuï prestant a la persona treballadora l'assistència sanitària que sense requerir baixa mèdica aconselli el seu estat de salut. El comunicat d'alta ha de tenir com a destinació l'INSS o la mútua, la Inspecció de Serveis Sanitaris de la Seguretat Social o un òrgan similar del servei públic de salut corresponent i l'empresa a la qual presti serveis la persona treballadora, que l'ha de presentar durant les vint-i-quatre hores següents.