Nota

• Àmbit: Catalunya
• L'objectiu de la convivència amb la família és comprovar que les relacions que s'estableixen entre els acollidors i els menors fan preveure un bon desenvolupament dels vincles familiars i assegurar que l'adaptació mútua es produeix de manera satisfactòria. La integració dels menors en la nova família pot plantejar problemes d'adaptació tant dels menors com dels adoptants, i de la resta de membres de la família acollidora. Per aquest motiu, no seria prudent constituir l'adopció, que dona lloc a un vincle de filiació irrevocable, sense un període previ de convivència o un període de prova. L'Administració fa un seguiment d'aquesta convivència i, si la integració és bona, proposa al jutjat la constitució de l'adopció.
  Les circumstàncies que permeten la constitució de l'acolliment preadoptiu són les causes que indiquen que no és previsible el retorn dels menors amb la família d'origen, previstes en termes molt similars pels apartats 1 i 2 de l'article 235-34 del Codi civil de Catalunya (CCCat) i de l'article 147 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència (LDOIA). Concretament, es tracta, en primer lloc, de la impossibilitat de retorn del menor a la seva família d'origen, quan el més favorable al seu interès és la plena integració en una altra família mitjançant l'adopció. En segon lloc, es preveu la sol·licitud pels propis progenitors o tutors a l'entitat pública competent, fent abandonament dels drets i deures inherents a llur condició. D'acord amb els dos punts anteriors, s'entén que no és factible el retorn del menor a la seva família biològica si aquest retorn requereix el transcurs d'un període durant el qual es pot produir un major deteriorament psicosocial en el desenvolupament evolutiu del menor. Una vegada acordada la mesura d'acolliment preadoptiu s'han de suspendre les visites i les relacions del menor amb la família biològica, per a aconseguir que s'integri millor en la família acollidora, si convé a l'interès del menor (art. 235-34.3 CCCat i 147.3 LDOIA).
  L'acolliment preadoptiu no és necessari en els casos d'adopció internacional i tampoc en els casos en què l'adoptant és el cònjuge o la parella d'un dels progenitors, o en el cas en què l'adoptant és parent o tutor de la persona a qui es vol adoptar. A més, excepcionalment es poden adoptar menors que estiguin en situació d'acolliment simple, si les circumstàncies han canviat i ja no és possible el retorn a la família d'origen, perquè hi concorre alguna de les circumstàncies de l'acolliment preadoptiu o d'altres que en facin impossible el reintegrament.
  Pot ser acollidora qualsevol persona física que, a més de complir els requisits legals per a l'adopció, reuneixi les característiques determinades en el reglament per tal d'obtenir el certificat d'idoneïtat i que fan referència a l'edat, l'aptitud educadora, la situació familiar i qualsevol altra circumstància que permeti protegir l'interès dels menors. Concretament, es valora la concurrència de determinades circumstàncies personals i familiars que indiquen l'aptitud per a ser adoptant, com ara l'equilibri personal, l'estabilitat en la relació de parella, la salut física i psíquica, la flexibilitat d'adaptació, la motivació, i també l'entorn familiar i la situació econòmica. Quant a l'aptitud educadora, es té en compte la capacitat per a cobrir les necessitats educatives o de desenvolupament dels menors i llurs mancances, la flexibilitat d'actituds i també l'existència d'un entorn familiar que pugui donar suport a la persona acollidora en la tasca educativa. També es valora l'acceptació de l'herència biològica dels menors i la relació que, si s'escau, tinguin amb la família biològica. L'assignació dels menors a una família o persona es regeix pels criteris de preferència establerts per reglament, com ara la prioritat dels cònjuges o les parelles respecte de les persones individuals, la distància generacional i el fet que la persona adoptada sigui menor que el fill més petit dels adoptants i que es portin, almenys, un any. L'organisme competent per a la recepció de les sol·licituds d'acolliment preadoptiu i per a la validació dels candidats és l'Institut Català de l'Adopció.
  L'acolliment preadoptiu s'acorda per resolució de l'òrgan competent sense necessitat de consentiment dels progenitors i havent escoltat l'infant, si té prou coneixement. En el cas dels adolescents, cal llur consentiment. Els progenitors que no estan privats de la potestat, els titulars de la tutela als quals no els ha estat remoguda, sempre que no hagin donat llur consentiment, o la mare que ha fet abandonament voluntari abans d'haver passat trenta dies del part, es poden oposar judicialment a l'acolliment preadoptiu en el termini de dos mesos a comptar de la notificació de la resolució. Un cop ha esdevingut ferma la resolució que acorda l'acolliment preadoptiu, no cal l'assentiment dels progenitors a l'adopció (art. 148 LDOIA). L'acolliment preadoptiu s'ha de formalitzar per escrit. En aquesta formalització escrita ha de constar el consentiment dels acollidors i de l'adolescent. La formalització no és impugnable (art. 149 LDOIA).
  Quant al contingut, les persones acollidores tenen el deure de vetllar pel menor, tenir-lo en llur companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral. A aquest efecte, assumeixen plenament les responsabilitats parentals i les facultats que en deriven. Aquestes funcions s'han d'exercir sota la supervisió de l'entitat competent, que ha de facilitar l'assessorament necessari (art. 235-34.4 CCCat). L'acolliment preadoptiu no crea vincles de parentiu entre la persona o família acollidora i la persona acollida, ni provoca una modificació de les relacions de parentiu d'origen. Tampoc no comporta la modificació dels cognoms dels menors ni té repercussions en l'ordre successori legal: els acollidors exerceixen les funcions inherents a la guarda dels menors i l'Administració exerceix les funcions tutelars i, per tant, la representació correspon a l'Administració, en substitució de la potestat parental o de la tutela, que està suspesa a conseqüència de la declaració de desemparament. La constitució de l'acolliment no incideix en la potestat parental, si bé l'autoritat judicial en pot acordar la privació. L'adopció es constitueix per resolució judicial i produeix els mateixos efectes que la filiació per naturalesa. L'acolliment preadoptiu pot ser objecte d'anotació en el Registre Civil, assentament que només té un valor informatiu i que, per tant, no constitueix una prova. L'extinció de l'acolliment es pot produir per les causes generals d'extinció de les mesures de protecció (art. 124 LDOIA) i, a més, per les específiques que determina la legislació civil (art. 150 LDOIA), que són la mort, la incapacitat o la voluntat dels acollidors; l'adopció de la persona acollida; la pròpia sol·licitud dels menors que tenen més de dotze anys, i la decisió de l'entitat pública competent fonamentada en un informe de seguiment desfavorable (art. 235-36 CCCat). El cessament de l'acolliment per les causes descrites, amb excepció de l'adopció, comporta necessàriament l'establiment de la mesura de protecció que més escaigui en benefici de l'infant o de l'adolescent.
  La regulació general de l'acolliment preadoptiu es troba en els articles del 235-34 al 38 del CCCat i els articles del 147 al 150 de la LDOIA.
• V. t.: acolliment n m
• V. t.: acolliment en centre n m
• V. t.: acolliment familiar n m