Nota

• Àmbit: Espanya
• L'aixecament del vel pretén que les persones jurídiques amb forma societària no siguin un refugi on imperi l'abús de dret i el frau de llei (art. 6.4 i 7.2 Codi civil espanyol [CC]), és a dir, que no representin un àmbit on es pugui menystenir l'ordenament econòmic i social (fenomen de l'abús de la personalitat jurídica). Per això, aquesta tècnica implica «aixecar el vel» de la persona jurídica per identificar les persones físiques que l'estan administrant fraudulentament i fer recaure sobre aquestes últimes les eventuals responsabilitats. No obstant això, l'aixecament del vel no pretén soscavar la seguretat jurídica de les institucions societàries que els ciutadans creen en l'ús dels seus drets legítims, sinó que el que ajuda a evitar és l'ús en benefici propi dels qui utilitzen la forma societària per a finalitats alienes o contràries a les que justifiquen aquesta figura jurídica.
  La teoria de l'aixecament del vel neix a Espanya amb la Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.5.1984. La seva finalitat queda ben reflectida en la STS del 29 d'octubre de 2007: «se trata, en todo caso, de evitar que se utilice la personalidad jurídica de una sociedad como un medio o instrumento defraudatorio, o con un fin fraudulento», entenent que s'esdevé aquest ús inadequat quan la finalitat de la societat no és la que, a priori, li és pròpia (l'exercici d'activitats mercantils), sinó la mera elusió de responsabilitats personals (com ara el pagament de deutes).
  Ara bé, l'aplicació de l'aixecament del vel està restringit pels criteris de cautela, proporcionalitat i subsidiarietat, precisament perquè es tracta d'una doctrina que representa una clara vulneració dels principis societaris de responsabilitat limitada dels socis i de plena autonomia patrimonial de les persones jurídiques.