Nota

• Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
• La finalitat de l'embargament és proporcionar al jutge o la jutgessa els mitjans necessaris per a dur a terme l'execució processal. En l'ordre civil, l'embargament és regulat pels articles 584 i següents de la Llei d'enjudiciament civil (LEC), que s'apliquen subsidiàriament en l'ordre penal, respecte al que no determinen els articles 589 al 614 de la Llei d'enjudiciament criminal (LECr). Cal distingir entre l'embargament preventiu, mesura cautelar que assegura el resultat d'una execució que encara no s'ha produït (art. 727.1a LEC), i l'embargament executiu, mesura instrumental d'una execució actual, pendent i en curs (art. 584 i s. LEC). Si s'acorda l'embargament preventiu es procedeix d'acord amb el que fixa la LEC per als embargaments executius però sense que la part deutora estigui obligada a la manifestació de béns (art. 738 LEC).
  Els subjectes de l'embargament són l'òrgan jurisdiccional que decreta l'acte i les parts que hi intervenen, que són la persona creditora embargant i la persona deutora embargada. L'objecte de l'embargament són els béns i els drets de caràcter patrimonial de la persona deutora. Són inembargables els béns que s'assenyalen en els articles del 605 al 607 de la LEC. En tot cas, s'han de concretar els béns o els drets sobre els quals recau l'embargament: en primer lloc, d'acord amb el que hagin pactat les parts, dins o fora de l'execució; en segon lloc, tenint en compte la facilitat per a alienar-los i que no sigui onerós per a la persona executada i, subsidiàriament, aplicant l'ordre assenyalat en l'article 592.2 de la LEC. Per regla general, no s'han d'embargar béns el valor previsible dels quals excedeixi de la quantitat per la qual s'hagi despatxat l'execució (art. 584 LEC).
  La persona deutora té l'obligació de manifestar els béns i els drets que li pertanyen (art. 589 LEC). Si la persona executada no designa béns i drets suficients amb els quals portar a terme la trava, a petició de la persona executant, el jutge o la jutgessa ha d'acordar, mitjançant providència, dirigir-se a les entitats financeres, als organismes i als registres públics, i també a les persones físiques i jurídiques que la persona executant indiqui, per tal que facilitin la relació de béns i de drets de la persona executada dels quals tinguin constància (art. 590 LEC). Per a determinar si els béns que proposa embargar pertanyen a la persona executada, el tribunal s'ha de basar en indicis i signes externs dels quals es pugui deduir raonablement la propietat (art. 593.1 LEC). L'embargament travat sobre béns que no pertanyin a la persona executada és eficaç. El mitjà específic d'impugnació per part d'una tercera persona de l'embargament travat sobre els seus béns és el que la Llei anomena terceria de domini (art. 595 LEC).
  El procediment d'embargament varia segons la naturalesa dels béns embargats, en relació amb els quals es pot parlar d'anotació, de dipòsit judicial (art. 626 al 628 LEC) i d'administració judicial (art. 630 al 633 LEC). Quan l'embargament recaigui sobre béns immobles o altres béns o drets susceptibles d'inscripció registral, el tribunal, a instàncies de la persona executant, ha de lliurar un manament per tal que es faci l'anotació preventiva de l'embargament en el Registre de la Propietat o una anotació d'eficàcia equivalent, en el registre corresponent (art. 629 LEC). L'embargament s'entén fet des que es decreta per resolució judicial o es ressenya la descripció d'un bé en l'acta de la diligència d'embargament, tot i que encara no s'hagin adoptat mesures de garantia o publicitat de la trava (art. 587 LEC). Mitjançant l'embargament, el jutge o la jutgessa adquireix la potestat real d'actuar jurídicament sobre els béns embargats; la persona creditora embargant adquireix un dret real a ser satisfeta amb aquests béns (art. 613.1 LEC); i la persona deutora embargada perd la possibilitat d'imposar un destí patrimonial lliure als béns embargats, ja que ha de respectar el vincle processal que hi recau.