Back to top
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fractura, n f
  • es  fractura

<Dret penal>

Definició
Modalitat de força en les coses.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • L'article 238.2 i 238.3 del Codi penal (CP) determinen la fractura com a modalitat de força en les coses i també que pot integrar el delicte de robatori. El CP i la doctrina distingeixen entre dues modalitats de fractura: l'anomenada fractura externa, de l'article 238.2 («trencament de paret, sostre o terra, o fractura de porta o finestra») i l'anomenada fractura interna, de l'article 238.3 («fractura d'armaris, arques o una altra mena de mobles o objectes tancats o segellats, o forçament del pany o descobriment de la clau per a sostreure'n el contingut, sigui al lloc del robatori o fora d'aquest»). En tots dos casos, i d'acord amb el que estableix l'article 237 del CP, la fractura només es pot considerar una modalitat de força, a l'efecte de determinar un possible robatori, quan és un mitjà emprat per la part autora per a accedir al lloc on es troben les coses objecte d'apoderament. Aquesta exigència legal deixa fora del tipus del robatori el cas en què la fractura és un mitjà per sortir del lloc on es trobava la cosa, una vegada s'ha dut a terme l'acte d'apoderament.
    La jurisprudència del Tribunal Suprem (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 18.9.1990, ponent: Díaz Palos) considera que no només concorre «fractura externa» en els casos de trencament d'una porta o finestra, sinó també quan es trenquen els mecanismes destinats a assegurar-les o reforçar-les (panys, cadenes). Segons aquesta jurisprudència, el trencament inclou els casos en què es desmunten els vidres d'una finestra sense arribar a trencar-los (STS del 13.10.1983, ponent; Gil Sáez).
    Pel que fa a la «fractura interna», planteja problemes interpretatius el cas en què se sostreu un objecte tancat amb la finalitat de forçar els panys o descobrir les claus fora del lloc del robatori. En aquest cas, sembla que cal considerar consumat el robatori amb força en el moment en què el subjecte actiu s'apodera de l'objecte tancat, sempre que ho faci amb la voluntat de fracturar-lo posteriorment (STS del 17.7.1992, ponent: Moyna Ménguez). Això comporta que, en aquest cas concret, el moment consumatiu del robatori s'anticipa a l'instant en què s'assoleix l'apoderament, tot i que la força sigui posterior.