Nota

• Àmbit: Espanya
• L'article 607 del Codi penal (CP), inclòs en el capítol II del títol XXIV, defineix, entre els delictes contra la comunitat internacional, el delicte de genocidi. El 13 de setembre de 1968, l'Estat espanyol es va adherir a la Convenció, del 1948, per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi. Com a conseqüència d'aquesta adhesió, es van tipificar en el CP del 1973 el delicte de genocidi (introduït per la Llei orgànica 18/1983, del 25 de juny, de reforma urgent i parcial del Codi penal, article 137 bis.a), i l'apologia del genocidi, definida en virtut de la Llei orgànica 4/1995, de l'11 de maig (art. 137 bis b). Tots dos delictes s'han mantingut en el CP del 1995.
  Mitjançant aquest tipus no es protegeixen els béns jurídics directament o indirectament afectats pels actes de genocidi, sinó la subsistència d'un grup nacional, racial, ètnic o religiós. Aquests factors són els que permeten identificar les víctimes: són els elements que els confereixen el caràcter de grup; no obstant això, el tipus no exigeix que s'actuï contra tots els individus del grup. Altres criteris de cohesió, com ara la ideologia o la filiació política, no donen lloc al delicte de genocidi, però poden constituir crims contra la humanitat.
  El delicte de genocidi es construeix tècnicament sobre la base de tres elements (art. 607.1 CP). D'una banda, cal que es produeixi l'actuació lesiva sobre els elements d'un grup nacional, racial, ètnic o religiós. D'altra banda, cal que els actes lesius es duguin a terme amb el propòsit de destruir totalment o parcialment aquestes persones. Finalment, és necessari que tingui lloc un dels actes següents: homicidi, agressió sexual, lesions, sotmetiment a condicions d'existència que posin en perill la vida o pertorbin greument la salut, desplaçaments o trasllats forçosos d'individus d'un grup a un altre o adopció de mesures adreçades a impedir el desenvolupament normal del gènere de vida o de la reproducció del grup.
  La descripció del delicte de genocidi en el CP és més àmplia que la que en fa la Convenció (art. 2). El delicte no exigeix que es produeixi la destrucció efectiva o l'exterminació del grup, sinó la realització de determinats comportaments amb aquesta tendència: el tipus avança la consumació i adopta la fisonomia d'un tipus de resultat tallat o d'un mutilat de dos actes. D'aquesta manera, els resultats lesius són un resultat produït sobre l'objecte material de la conducta, però no sobre el bé jurídic. Quant a la intenció, no sembla que sigui necessària la voluntat dirigida a les finalitats esmentades de manera terminant i expressa, sinó que n'hi ha prou amb la percepció que la conducta s'adreça sistemàticament o exclusivament a membres d'un mateix grup. Tenint en compte la finalitat que han de perseguir els autors (eliminació d'un grup) i el bé jurídic protegit, la realització d'una sola acció no sembla suficient per a considerar que s'ha realitzat el tipus. D'altra banda, però, tampoc no sembla que la repetició d'accions hagi de constituir un nombre igual de delictes, sinó només una unitat. En el capítol II del CP també es regula el delicte de difusió, per qualsevol mitjà, d'idees o de doctrines que neguin o justifiquin els delictes de genocidi o que pretenguin la rehabilitació de règims o institucions que emparin pràctiques genocides (art. 607.2 CP). En aquests casos, s'aplica la pena de presó d'un a dos anys.
  La gravetat del delicte de genocidi ha comportat que el CP estableixi la imprescriptibilitat del delicte i de les seves penes (art. 131.4 i 133.2 CP) i no només sancioni els actes executius, sinó també els preparatoris (amb pena inferior, d'acord amb l'article 615 del CP). Facilitar la fugida als presumptes responsables del delicte de genocidi o ajudar-los a eludir la investigació de la justícia és una conducta constitutiva del delicte d'encobriment (art. 451.3 CP). El CP estableix un agreujament de la pena en cas que el genocidi o l'apologia del genocidi les cometi una autoritat o un funcionari (art. 616 CP). A més a més, la persecució del delicte de genocidi es reforça, d'una banda, en virtut del principi de justícia mundial (art. 23.4 Llei orgànica del poder judicial), el qual estén la vigència del dret de l'Estat espanyol més enllà de les seves fronteres i, de l'altra, perquè el genocidi no es considera un delicte polític.
• V. t.: crim contra la humanitat n m
• V. t.: delicte contra la comunitat internacional n m