Gènere de bacteris (Moraxella sp) de la família de les neisseriàcies, constituït per cèl·lules gramnegatives aeròbiques, en forma de bacil (subgènere Moraxella) o de cocs (subgènere Branhamella). Els bacils solen ésser molt curts i gruixuts, freqüentment tenen gairebé forma de coc (1,0-1,5 × 1,5-2,5), i solen presentar-se en parelles o formant cadenes curtes que es formen per divisió en un únic pla. Els cocs solen ésser més petits (0,6-1,0 µ de diàmetre) i es troben com a cèl·lules individuals o en parelles amb els costats adjacents aplanats (amb diferents plans de divisió); la divisió en dos plans perpendiculars produeix tètrades de cèl·lules. No tenen flagels, però poden tenir fímbries. No tenen motilitat natatòria, però algunes espècies de forma bacil·lar poden presentar moviments espasmòdics vers la superfície. Parasiten les mucoses dels humans i d'altres mamífers, i solen ésser molt sensibles a la penicil·lina. Totes les espècies creixen bé en un medi d'agar sang. L'espècie tipus és Moraxella (Moraxella) lacunata, que és una espècie molt heterogènia i creix millor en un medi d'agar xocolata; havia estat un dels principals agents causants de conjuntivitis i queratitis humanes, però avui dia només s'aïlla ocasionalment. La moraxel·la del bou (M. [M.] bovis) és l'agent etiològic de la queratoconjuntivitis del bestiar boví. La moraxel·la fenilpirúvica ha estat aïllada en el tracte genitourinari, la sang, el líquid cefalorraquidi i el pus de diverses lesions en els humans, però se'n desconeix la patogenicitat. El principal hàbitat natural de Moraxella (Brahnamella) catarrhalis són les secrecions nasofaríngies de persones sanes. S'ha aïllat també en secrecions inflamatòries de l'orella mitjana i els sins maxil·lars; en mostres aspirades en cas de bronquitis o pneumònia; i ocasionalment en infeccions sistèmiques.