balboteig

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

ca balboteig, n m
es balbuceo
fr balbutiement
en babbling

<Lingüística>

Definició

Estat prelingüístic del llenguatge infantil, entre el quart i el desé mes de vida, en què l'infant comença a utilitzar el seu aparell fonador, emetent una àmplia gamma de sons.

Nota

En aquests sons ja es poden detectar algunes de les característiques inventariades lingüísticament.