coocurrència mútuament exclusiva

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  coocurrència mútuament exclusiva, n f
  • es  coocurrencia mutuamente exclusiva
  • fr  cooccurrence mutuellement exclusive
  • en  mutual exclusivity cooccurrence

<Lingüística>

Definició
Coocurrència en què uns elements A i B no poden combinar-se simultàniament amb un element C.

Nota

  • Per exemple, l'article definit i l'indefinit no poden coocórrer amb el mateix substantiu.