gerundi
gerundi
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca gerundi, n m
- ca gerundi simple, n m sin. compl.
- es gerundio
- es gerundio simple
- fr gérondif
- fr gérondif présent
- en gerund
<Lingüística>
Definició
Forma no personal i no finita del verb amb valor aspectual imperfectiu que es construeix afegint el sufix ‑nt a la base verbal.
Nota
- El gerundi pot aparéixer en oracions subordinades que denoten esdeveniments inacabats i simultanis als esdeveniments de l'oració principal (Vaig sentir el xiquet plorant) o en perífrasis verbals imperfectives (Estava plorant). Sintàcticament, el gerundi pot fer una funció adverbial, com en Parlava cridant, o predicativa, com en Hem sentit un llop udolant.
