oració il·lativa

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  oració il·lativa, n f
  • ca  oració consecutiva no ponderativa, n f sin. compl.
  • es  oración consecutiva no ponderativa
  • es  oración ilativa
  • fr  phrase illative
  • en  illative sentence

<Lingüística>

Definició
Oració que indica la conseqüència natural del que s'expressa en l'oració precedent.

Nota

  • Estan introduïdes per nexes del tipus així que, de manera que: Estava cansada, així que se n'anà de seguida (o de manera que se n'anà de seguida). Tradicionalment es considera que les oracions il·latives apareixen coordinades amb l'oració precedent que expressa la causa. També es pot considerar, però, que són oracions subordinades, que ocupen una posició perifèrica dins l'oració composta.