oració de relatiu
oració de relatiu
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca oració de relatiu, n f
- ca oració relativa, n f sin. compl.
- ca oració subordinada de relatiu, n f sin. compl.
- es oración de relativo
- es oración subordinada de relativo
- fr phrase relative
- fr phrase subordonnée relative
- fr proposition relative
- en relative clause
<Lingüística>
Definició
Oració subordinada introduïda per un relatiu, que pot funcionar com a pronom, com a adverbi o com a determinant.
Nota
- Tradicionalment les oracions de relatiu es classifiquen en adjectives i en substantives. Les primeres funcionen com a modificador d'un nom i equivalen a un adjectiu, mentre que les segones no modifiquen cap nom i tenen una funció equivalent a un sintagma nominal. Aquesta classificació no té en compte, però, l'existència d'oracions de relatiu amb valor adverbial. Per evitar aquest problema, una classificació alternativa diferencia les oracions de relatiu adjectives, o amb antecedent, de les oracions relatives lliures, o sense antecedent.
