subordinació

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  subordinació, n f
  • ca  hipotaxi, n f sin. compl.
  • es  hipotaxis
  • es  subordinación
  • fr  hypotaxe
  • fr  subordination
  • en  hypotaxis
  • en  subordination

<Lingüística>

Definició
Relació que s'estableix entre dues o més oracions que formen part d'una oració composta, de manera que l'una depén gramaticalment de l'altra.

Nota

  • L'oració dependent s'anomena subordinada, i l'oració de què depén, principal. Generalment, la subordinació s'expressa per mitjà de les conjuncions de subordinació si l'oració subordinada és finita, i sense nexe si és no finita. Així, hi ha subordinació en l'oració El director demanà que callaren tots i en No vol obrir el regal.