Nota

• El conflicte d'interessos en què es pot trobar immers un subjecte per la seva posició pot ser de diversa índole. Tot i que no apareix definit en bona part de la normativa, sí que hi ha regulació per a determinar i evitar que es produeixi, ja que pot influir a l'hora de prendre decisions amb objectivitat.
  Una de les situacions de conflicte d'interessos més típica en l'àmbit familiar implica els progenitors i els fills, als quals representen legalment, així com ara el tutor o tutora i la persona tutelada, en el mateix sentit que en el supòsit anterior. Fins al punt que l'article 299 del Codi civil recull la figura del defensor judicial, creada per a assistir i protegir els interessos dels menors d'edat i incapacitats, i evitar que la confrontació d'interessos personals i del menor o incapacitat derivin en un perjudici per als darrers.
  D'altra banda, cal fer referència a la definició del concepte de conflicte d'interessos realitzada per la Llei 3/2015, del 30 de març, reguladora de l'exercici d'alt càrrec de l'Administració general de l'Estat, pel fet que se'n poden extrapolar els elements clau del conflicte d'interessos a nombrosos àmbits. Així, l'article 1.2 d'aquesta llei recull que «s'entén que un alt càrrec incorre en conflicte d'interessos quan la decisió que ha d'adoptar [...] pot afectar els seus interessos personals, de naturalesa econòmica o professional, perquè la decisió pot beneficiar-los o perjudicar-los». En aquest sentit, el concepte interessos personals és ampli, i inclou els propis interessos, els familiars i, fins i tot, els de les persones amb qui es tingui una amistat íntima o una enemistat manifesta, així com ara els de les persones jurídiques o entitats privades a què es trobi vinculada la persona mateixa o algun familiar.