in iure cessio [la]
in iure cessio [la]
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca in iure cessio [la], n f
<Dret romà>
Definició
Cessió d'una propietat que es feia davant d'un magistrat en la fase inicial del procediment.
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
En el dret romà, la in iure cessio constitueix una de les tres formes de transmissió tant de les coses mancipables com de les no mancipables, concretament de les propietats i els esclaus, juntament amb la mancipatio per a les res mancipi i la traditio per a les coses res nec mancipi.
Aquesta figura, donada a conèixer pel jurista Gai, ja apareixia a la llei de les Dotze Taules. Es tractava d'un procediment fingit, on les parts acudien al pretor per a realitzar un judici fingit mitjançant una acció reivindicatòria. En aquest judici, l'adquirent reivindicava la propietat i el transmitent havia de callar i no es podia oposar, i havia de cedir la propietat al que la reclamava. Aquest judici fingit s'utilitzava per a les res mancipi i les res nec mancipi.
Aquesta fórmula va ser molt utilitzada als primers anys de la República, i es va convertir en una de les accions més importants i utilitzades de l'època. Malgrat això, amb l'emperador Dioclecià aquest tipus de cessió va desaparèixer.
