La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Metalls de les terres rares: Caracterització i explicació del nom
<Química>
Definició
A. Caracterització
Els metalls de les terres rares són els elements metàl·lics purs que s'extreuen dels òxids, és a dir, disset elements metàl·lics de la taula periòdica: els quinze elements del grup dels lantànids (lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci), l'escandi i l'itri.
Aquests metalls són molt apreciats per la seva alta conductivitat elèctrica i les seves propietats magnètiques úniques, que els fan indispensables per a la tecnologia verda en el sector energètic (motors elèctrics, turbines eòliques, plaques solars i imants per a motors), la informació i les comunicacions (pantalles de plasma, cables de fibra òptica, sistemes de comunicació de radars), la medicina (agents de contrast) i la defensa (drons, làsers, armes guiades a distància).
B. Explicació del nom
La denominació terres rares resulta paradoxal, ja que són metalls i no són difícils de trobar. Els motius d'aquesta denominació són els següents:
- Pel que fa al nucli terres, s'anomenen així per tradició: quan es van descobrir, entre els segles XVIII i XIX, aquesta era la denominació que s'utilitzava en geologia per als òxids que no es podien dissoldre amb àcids i que eren resistents al foc. Aquest sentit encara perdura i consta en el diccionari normatiu, amb la definició 'òxid metàl·lic difícilment reductible, com ara l'alúmina'.
- Pel que fa a l'adjectiu rares, tot i que no és estrany trobar-ne (els dipòsits d'òxids són bastant abundants en l'escorça terrestre), el que sí que és estrany és trobar-ne en una concentració prou elevada perquè l'explotació resulti viable econòmicament i logísticament, ja que solen estar combinats amb altres elements i, a més, en concentracions molt baixes.
Nota
- 1. Tot i ser indispensables per a desenvolupar tecnologies verdes, l'extracció i el tractament dels metalls de les terres rares són particularment contaminants: l'extracció s'ha de fer en mines obertes, cosa que té molt impacte en l'entorn, i els mètodes de separació del processament generen una gran quantitat de residus tòxics i radioactius.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de metalls de les terres rares al Cercaterm, i també el document de criteri original, Terres rares: un tresor estratègic i un nom ambigu, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/terres-rares-tresor-estrategic-i-nom-ambigu).
