Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca afrontacavadors, n m
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca botafoc, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botges bordes, n f pl alt. sin.
ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blava, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja ronyosa, n f alt. sin.
ca bufafoc, n m alt. sin.
ca gangrenera, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
ca herba pucera, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca plantatge de ca, n m alt. sin.
ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
ca pucera, n f alt. sin.
ca puces, n f pl alt. sin.
ca saragatona, n f alt. sin.
ca ventafoc, n m alt. sin.
ca afronta cavadors, n m var. ling.
ca afronta llauradors, n m var. ling.
ca apaga foc, n m var. ling.
ca bufa foc, n m var. ling.
ca mata foc, n m var. ling.
ca venta foc, n m var. ling.
nc Plantago sempervirens Crantz
nc Plantago cynops auct. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca afrontacavadors, n m
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca botafoc, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botges bordes, n f pl alt. sin.
ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blava, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja ronyosa, n f alt. sin.
ca bufafoc, n m alt. sin.
ca gangrenera, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
ca herba pucera, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca plantatge de ca, n m alt. sin.
ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
ca pucera, n f alt. sin.
ca puces, n f pl alt. sin.
ca saragatona, n f alt. sin.
ca ventafoc, n m alt. sin.
ca afronta cavadors, n m var. ling.
ca afronta llauradors, n m var. ling.
ca apaga foc, n m var. ling.
ca bufa foc, n m var. ling.
ca mata foc, n m var. ling.
ca venta foc, n m var. ling.
nc Plantago sempervirens Crantz
nc Plantago cynops auct. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca agama de gorgera, n m
ca clamidosaure de King, n m
es agama com volantes, n m
es clamidosaurio de King, n m
es clamidosaurio de King, n m
es lagarto de cuello con volantes, n m
fr lézard à colerette, n m
en frill-necked lizard, n
en frilled agama, n
en frilled dragon, n
en frilled lizard, n
nc Chlamydosaurus kingii

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

Definició

Rèptil de la família dels agàmids.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alquemil·la híbrida, n f
ca herba botera, n f alt. sin.
ca herba del meligàs, n f alt. sin.
ca meligó montès, n m alt. sin.
ca peu de lleó, n m alt. sin.
ca pota de lleó, n f alt. sin.
nc Alchemilla gr. hybrida (L.) L.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alquemil·la híbrida, n f
ca herba botera, n f alt. sin.
ca herba del meligàs, n f alt. sin.
ca meligó montès, n m alt. sin.
ca peu de lleó, n m alt. sin.
ca pota de lleó, n f alt. sin.
nc Alchemilla gr. hybrida (L.) L.

<Botànica > rosàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arnalls, n m pl
ca botgeta, n f alt. sin.
ca favet bord, n m alt. sin.
ca gavó viscós, n m alt. sin.
ca melosa, n f alt. sin.
ca mocosa, n f alt. sin.
ca mucosa, n f alt. sin.
ca boixeta, n f var. ling.
ca gorromino, n m var. ling.
nc Ononis viscosa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca arnalls, n m pl
ca botgeta, n f alt. sin.
ca favet bord, n m alt. sin.
ca gavó viscós, n m alt. sin.
ca melosa, n f alt. sin.
ca mocosa, n f alt. sin.
ca mucosa, n f alt. sin.
ca boixeta, n f var. ling.
ca gorromino, n m var. ling.
nc Ononis viscosa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca artemisa borda, n f
ca botgeta, n f alt. sin.
ca botgeta d'esca, n f alt. sin.
ca botgeta esquera, n f alt. sin.
ca botgetes, n f pl alt. sin.
ca botja d'esca, n f alt. sin.
ca camamilla d'esca, n f alt. sin.
ca donzell, n m alt. sin.
ca herba del reuma, n f alt. sin.
ca herba morenera, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca mançanella, n f alt. sin.
ca morenera prima, n f alt. sin.
ca ullastre de frare, n m alt. sin.
ca bogeta, n f var. ling.
ca mançamilla, n f var. ling.
ca mançanilla, n f var. ling.
ca mançanilla borda, n f var. ling.
ca mançanilla vera, n f var. ling.
ca oastre de frare, n m var. ling.
nc Phagnalon saxatile (L.) Cass.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fotgera" dins totes les àrees temàtiques

Definició