Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "jovial" dins totes les àrees temàtiques
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cana de rei, n f
- ca jornal estadístic, n m sin. compl.
- es cana de rey
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Ex.: La cana de rei és una unitat de mesura pròpia del Tarragonès.
Ex.: El jornal estadístic és una denominació moderna de la cana de rei. - La cana de rei equivalia a 6.084 metres quadrats, i es feia servir també a l'Alt Camp, a la Conca de Barberà, al Priorat i al Baix Camp. Més modernament, s'anomenà jornal estadístic de Tarragona i es dividia en cent cèntims de jornal.
<Dret mercantil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca capital social, n m
- es capital social
<Dret mercantil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Totes les societats s'han de constituir amb una quantitat de capital que, en principi, determinen lliurement els socis. En les societats de capital, el capital social és un dels conceptes fonamentals a conseqüència de l'absència de responsabilitat dels socis pels deutes socials. El valor del capital social és una menció obligatòria en els estatuts, tant d'una societat anònima com d'una societat de responsabilitat limitada.
El capital social ha de ser necessàriament dividit en accions, en el cas de la societat anònima, i en participacions, en el cas de la societat de responsabilitat limitada. Aquest fet implica que compleix una funció determinant en l'organització de la societat, perquè la titularitat de les accions o participacions determina la posició jurídica dels socis dins la societat. El nombre d'accions o participacions dels socis, és a dir, l'aportació de capital de cadascun d'ells, en determina el nombre de drets, el nombre de vots, la participació en els beneficis i la quota de liquidació.
El capital social representa la suma del valor nominal de totes les accions en què està dividit el capital, en el cas de la societat anònima, o la suma del valor de les participacions en què es divideix el capital, en el cas de les societats de responsabilitat limitada.
En el moment de la fundació de la societat, cal subscriure tot el capital, és a dir que els socis han d'haver adquirit totes les accions o participacions; però entre la societat anònima i la de responsabilitat limitada hi ha una diferencia substancial. En el cas de la societat anònima, la llei permet que només es desemborsi el 25 % del valor nominal de cadascuna de les accions (art. 12 Llei de societats anònimes [LSA]). En el cas de la societat de responsabilitat limitada, en canvi, el capital ha de ser totalment desemborsat en el moment de la fundació (art. 4 Llei de societats de responsabilitat limitada [LSRL]).
Sovint, juntament amb el capital social o nominal, es parla del capital real o capital efectiu, denominacions que fan referència al patrimoni net de la societat, format pel valor de les aportacions fetes pels socis un cop deduïts tots els deutes de la societat. En el moment de la fundació de la societat, hi ha una equivalència entre el capital social o nominal i el capital real o patrimoni net, però aquesta coincidència desapareix quan la societat comença la seva activitat.
Mentre que el capital social és un valor estable, el valor del patrimoni net varia perquè l'activitat duta a terme per la societat pot produir beneficis i, consegüentment, un augment del patrimoni, o bé pot patir pèrdues que comportin una disminució del patrimoni net. La relació entre el capital i el patrimoni indica l'estat econòmic en què es troba la societat: a mesura que el valor del patrimoni supera la xifra del capital, la situació és mes sòlida, mentre que el cas contrari indica que les pèrdues han absorbit els fons aportats pels socis en concepte de capital.
El fet que, en la societat anònima i en la societat de responsabilitat limitada, els socis no responguin dels deutes socials, i que els únics béns que responen d'aquests deutes siguin els béns que integren el patrimoni social, implica que el capital social ha de tenir una correspondència efectiva amb els béns que formen part del patrimoni. Tant la LSA com la LSRL contenen una sèrie d'articles que responen a la idea que el capital social no ha de ser una xifra purament formal que figuri en els estatuts, sinó que hi ha d'haver una correspondència real amb els elements de l'actiu. El patrimoni de la societat és format per béns i drets de distinta naturalesa, i també per deutes. El valor de la diferència entre els uns i els altres constitueix el que s'anomena patrimoni net comptable.
Per a protegir els creditors, si després que la junta general hagi aprovat els comptes anuals es constata que el valor del patrimoni net comptable és inferior al valor del capital nominal, no es poden repartir dividends entre els socis i, si hi ha beneficis, la junta ha de destinar-los, obligatòriament, a cobrir pèrdues d'exercicis anteriors (art. 213 LSA, aplicable també a les societats de responsabilitat limitada a partir de la remissió que hi fa la LSRL en matèria de comptabilitat).
Les lleis estableixen, també, altres mesures per tal de protegir els socis, com ara la necessitat de reduir el capital social quan les pèrdues hagin disminuït el patrimoni net comptable per sota de les dues terceres parts de la xifra del capital social i que aquesta situació es mantingui durant un exercici (art. 163.1 LSA). La LSRL no determina la reducció per pèrdues amb caràcter obligatori. Tant la LSA com la LSRL també obliguen, amb la finalitat de protegir els creditors, la societat a dissoldre's si les pèrdues deixen reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social (art. 260.1.4t LSA i art. 104.e LSRL). Se'n pot evitar la dissolució mitjançant l'augment o la reducció del capital.
Així mateix, la funció del capital, en exigir una aportació patrimonial efectiva és, tot i que d'una manera indirecta, proporcionar els mitjans econòmics necessaris per a dur a terme l'objecte social, és a dir, una funció econòmica productiva. Això fa necessari plantejar-se la qüestió de si s'ha d'exigir que la societat tingui prou capital per a dur a terme l'activitat econòmica corresponent, és a dir, l'objectiu social, d'altra manera la societat estaria infracapitalitzada. Exceptuant unes quantes societats per a les quals l'ordenament jurídic exigeix un determinat marge de solvència (entitats asseguradores) o una determinada relació entre recursos propis i aliens (entitats de crèdit), no s'exigeix que el capital de les societats sigui suficient per a dur a terme l'objecte social; n'hi ha prou amb què tinguin el capital social mínim que la llei exigeix per a cada tipus social.
La doctrina tradicional afirma que el capital social, a conseqüència de les funcions que duu a terme, damunt esmentades, està dominat per una sèrie de principis que normalment s'atribueixen a la societat anònima, però que són igualment vàlids per a la societat de responsabilitat limitada.
1. PRINCIPI DE DETERMINACIÓ. Implica la necessitat que la xifra del capital consti com una menció expressa en els estatuts de la societat (art. 9.f LSA i art. 13.e LSRL). La xifra de capital només es pot augmentar o reduir modificant els estatuts de la societat amb la necessitat de complir totes les garanties que implica la modificació dels estatuts (art. 151 i s. LSA i art. 71 i s. LSRL).
2. PRINCIPI DE SUBSCRIPCIÓ PLENA. Significa que la totalitat de les accions que conformen el capital de la societat anònima i les participacions en què és dividit el capital de la societat de responsabilitat limitada ha d'haver estat subscrit pels socis en el moment de la fundació de la societat (art. 12 LSA i art. 4 LSRL). En el cas de la societat anònima, aquesta no tan sols ha de tenir el capital subscrit totalment sinó també desemborsat en una quarta part, almenys, del valor nominal de cadascuna de les accions (art. 12 LSA). La LSRL exigeix, en canvi, que, en el moment de la fundació de la societat, el capital estigui totalment subscrit i desemborsat (art. 4 LSRL). Aquestes normes són vàlides tant en el moment de la fundació de la societat com en els casos d'augment de capital. En el cas de la societat anònima, mentre que els socis tenen pendent l'obligació d'aportar -que com ja ha estat dit, pot ser com a màxim el 75 % del valor nominal de cadascuna de les accions- la societat té un crèdit contra aquests, el dividend passiu, que forma part de l'actiu de la societat i, per tant, del patrimoni d'aquesta.
3. PRINCIPI DE CORRESPONDÈNCIA EFECTIVA. Significa que, a la xifra formal del capital social, fixada en els estatuts i que resta immòbil mentre aquests no es modifiquin, ha de correspondre una aportació patrimonial efectiva en l'actiu de la societat. En aquest sentit, tant la LSA com la LSRL estableixen mesures per tal d'aconseguir la màxima correspondència entre els elements de l'actiu i la xifra del capital.
4. PRINCIPI DE CAPITAL MÍNIM. Tant la LSA com la LSRL, respectivament, exigeixen un capital mínim per a poder constituir vàlidament una societat anònima o una societat de responsabilitat limitada. En el cas de la societat anònima, el capital no pot ser inferior a deu milions de pessetes (art. 4 LSA) que, amb la modificació del sistema monetari, són 60.101,21 ?. En el cas de la societat de responsabilitat limitada, el capital mínim és fixat en cinc-centes mil pessetes, és a dir, 3.005,06 ? (art. 4 LSRL).
El fet que la Llei exigeixi un capital mínim té la raó de ser en les funcions que el capital compleix dins la societat. El capital serveix per a constituir un patrimoni empresarial i també per a la defensa d'aquest patrimoni en benefici dels creditors socials que no tenen cap altra garantia. La Llei estableix que el capital mínim hi hagi de ser, no tan sols en el moment fundacional, sinó també durant tota la vida de la societat. - V. t.: aportació de capital n f
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca capital social, n m
- es capital social
- fr capital social
- it capitale sociale
- en social capital
- ar رأسمال اجتماعي
<Àmbits de cooperació i conflicte > Acció humanitària i cooperació al desenvolupament>
Definició
Nota
- La creació de capital social és un dels criteris en què es basa la cooperació tècnica.
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cocodril malai, n m
- ca fals gavial, n m
- en false gavial
- nc Tomistoma schlegelii
<Zoologia > Amfibis. Rèptils>
<Dret > Dret de la Unió Europea > Comunitats Europees>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de les Comunitats Europees [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/27/>
Les denominacions en castellà, francès i anglès s'han reproduït i adaptat a partir de les edicions lingüístiques originals del Thésaurus Eurovoc (édition 4.2).
© Communautés européennes, 2004
La reproducció i adaptació s'ha dut a terme sota la responsabilitat exclusiva del TERMCAT Centre de Terminologia.
- ca cohesió social, n f
- es cohesión social
- fr cohésion sociale
- en social cohesion
<Comunitats europees > Construcció europea>
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca cohesió social, n f
- es cohesión social
- fr cohésion sociale
- en social cohesion
<Educació > Pedagogia social > Sociologia de l'educació>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca col·luvial, adj
- es coluvial
- fr colluvial
- en colluvial
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca col·luvial, adj
- es coluvial
- fr colluvial
- en colluvial
<Geografia física > Geomorfologia>
Definició
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca col·luvial, adj
- es coluvial
- en colluvial
<Arqueologia > Treball de laboratori > Geoarqueologia>
Definició
<Ciències socials > Educació>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>
- ca competència social, n f
- ca competència interpersonal, n f sin. compl.
- es competencia interpersonal
- es competencia social
- fr compétence interpersonnelle
- fr compétence sociale
- en interpersonal competence
- en social competence
<Educació > Orientació psicopedagògica > Condicions psicopedagògiques>
