Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "mill" dins totes les àrees temàtiques

ampit ampit

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  ampit, n m
  • es  antepecho
  • en  sill
  • en  windowsill

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Replà que forma la paret a la part inferior d'una finestra.
anet anet

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  anet, n m
  • ca  fonoll pudent, n m sin. compl.
  • es  eneldo, n m
  • fr  anet, n m
  • en  dill, n
  • nc  Anethum graveolens

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>, <Gastroenterologia>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició
Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes, d'acció carminativa i estimulant.

Nota

  • De l'anet, se n'havia emprat l'oli.
carrer comercial carrer comercial

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  carrer comercial, n m
  • es  calle comercial
  • fr  rue commerçante
  • en  mall
  • en  shopping street

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Carrer amb una alta concentració de comerços, generalment situats a la planta baixa dels edificis que el flanquegen.
carrer major carrer major

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  carrer major, n m
  • ca  carrer principal, n m
  • es  calle mayor
  • es  calle principal
  • fr  rue principale
  • en  main street
  • en  mall

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Carrer més important d'una població d'estructura urbana tradicional, que sovint té origen en traces geogràfiques del territori.
centre comercial centre comercial

<Sociologia i ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

  • ca  centre comercial, n m
  • es  centro comercial, n m
  • fr  centre commercial, n m
  • en  mall, n
  • en  shopping center, n
  • en  shopping mall, n

<Lleure i consum > Establiments de consum>

Definició
Àrea comercial constituïda per una o més edificacions unides o relacionades que acull una concentració d'establiments comercials independents de venda de productes i serveis al detall, i que disposa d'una àrea d'aparcament i, generalment, d'un gran establiment comercial que actua de pol d'atracció.

Nota

  • 1. Un centre comercial té el propòsit d'atendre la totalitat de les necessitats dels consumidors amb relació als productes de la llar i a altres productes de compra rutinària.
  • 2. Des d'un punt de vista crític, George Ritzer tracta els centres comercials dins dels nous mitjans de consum. Per ell totes les grans superfícies comercials tenen les característiques bàsiques de la macdonaldització: eficàcia, quantificació, predicció i increment del control mitjançant la reducció del paper de les persones a causa de la tecnologia.
grànul grànul

<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>

  • ca  grànul, n m
  • es  gránulo
  • fr  granule
  • en  globule
  • en  pill
  • en  pillule

<Homeopatia > Medicament > Preparació > Formes farmacèutiques>

Definició
Forma farmacèutica consistent en una esfera petita d'una massa aproximada de 50 mg, composta de lactosa, sacarosa o bé lactosa i sacarosa, que pot dur incorporat per impregnació el principi actiu del medicament en forma de dilució.

Nota

  • La definició proposada correspon a la farmacopea francesa, que és la que se segueix més habitualment a l'Estat espanyol.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  julivert, n m
  • ca  cerfull, n m alt. sin.
  • ca  julivert de camp, n m alt. sin.
  • ca  julivert en rama, n m alt. sin.
  • ca  julivert ver, n m alt. sin.
  • ca  giunivert, n m var. ling.
  • ca  givert, n m var. ling.
  • ca  jolivert, n m var. ling.
  • ca  juevert, n m var. ling.
  • ca  juievert, n m var. ling.
  • ca  julibert, n m var. ling.
  • ca  julvert, n m var. ling.
  • ca  junivert, n m var. ling.
  • ca  juvert, n m var. ling.
  • ca  juvevert, n m var. ling.
  • nc  Petroselinum crispum (Mill.) Hill
  • nc  Petroselinum hortense auct. var. ling.
  • nc  Petroselinum peregrinum Lag. var. ling.
  • nc  Petroselinum sativum Hoffm. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

julivert julivert

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  julivert, n m
  • ca  cerfull, n m alt. sin.
  • ca  julivert de camp, n m alt. sin.
  • ca  julivert en rama, n m alt. sin.
  • ca  julivert ver, n m alt. sin.
  • ca  giunivert, n m var. ling.
  • ca  givert, n m var. ling.
  • ca  jolivert, n m var. ling.
  • ca  juevert, n m var. ling.
  • ca  juievert, n m var. ling.
  • ca  julibert, n m var. ling.
  • ca  julvert, n m var. ling.
  • ca  junivert, n m var. ling.
  • ca  juvert, n m var. ling.
  • ca  juvevert, n m var. ling.
  • nc  Petroselinum crispum (Mill.) Hill
  • nc  Petroselinum hortense auct. var. ling.
  • nc  Petroselinum peregrinum Lag. var. ling.
  • nc  Petroselinum sativum Hoffm. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

llaurar llaurar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llaurar, v tr
  • es  arar
  • es  labrar
  • en  till, to

<Jardineria>

Definició
Solcar la terra amb una arada per preparar-la per a la sembra o la plantació dels conreus.
llet de peix llet de peix

<Zoologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  llet de peix, n m
  • es  lecha
  • es  lechaza
  • fr  laitance
  • en  milt
  • en  soft roe

<Zoologia>

Definició
Líquid seminal dels peixos, molt apreciat gastronòmicament.