Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "objectiu" dins totes les àrees temàtiques
<TIC > Àmbit: Política i administració>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca direcció per objectius, n f
- es dirección por objetivos
- fr direction par objectifs
- en management by objectives
<Administració electrònica i processos > Qualitat i planificació estratègica>
Definició
<Dret > Dret administratiu > Administració electrònica. Processos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I RELACIONS INSTITUCIONALS; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia bàsica de l'administració electrònica i els processos [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/170/>
- ca direcció per objectius, n f
- es dirección por objetivos
- fr direction par objectifs
- en management by objectives
<Administració electrònica i processos > Qualitat i planificació estratègica>
Definició
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca dret subjectiu, n m
- es derecho subjetivo
<Dret civil > Dret civil general>
Definició
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca dret subjectiu, n m
- es derecho subjetivo, n m
<Dret administratiu > Posició jurídica de l'Administració>
Definició
<Filosofia del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca dret subjectiu, n m
- es derecho subjetivo, n m
<Filosofia del dret>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca element subjectiu, n m
- ca element subjectiu de l'injust, n m sin. compl.
- ca element subjectiu del tipus, n m sin. compl.
- es elemento subjetivo
- es elemento subjetivo del injusto
- es elemento subjetivo del tipo
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
La doctrina se sol referir a aquests requisits amb la denominació genèrica de elements subjectius del tipus o de l'injust. Tot i que no totes les figures delictives establertes pel Codi penal (CP) contenen aquests elements, en les que els recullen són un requisit imprescindible per a afirmar la tipicitat d'un fet. Així, quan el Codi exigeix algun element subjectiu, la seva absència en una conducta concreta en determina la atipicitat, fins i tot en el cas en què sigui típica objectivament i hagi estat duta a terme de manera dolosa o imprudent.
Històricament, el descobriment doctrinal dels elements subjectius es pot atribuir a autors com ara Hegler i Mezger, inscrits en l'anomenada escola neokantiana, majoritària a Alemanya durant les primeres dècades del segle XX. Aquest descobriment tingué una transcendència notable, perquè demostrava els problemes de la clàssica partició naturalista que associava a l'injust tots els elements objectius del delicte i a la culpabilitat, tots els requisits subjectius, i s'obria així el camí perquè posteriorment -i gràcies a les doctrines finalistes- el dol i la imprudència es traslladessin de la culpabilitat al tipus dins l'esquema de la teoria del delicte.
En el dret penal vigent, els elements subjectius només es fixen de lege lata per a uns delictes determinats. Entre tots aquests elements es pot destacar l'ànim de lucre, exigit en bona part de les infraccions de naturalesa patrimonial, l'ànim d'ús exigit per al robatori i el furt de vehicles de motor (art. 244 CP), la intenció de descobrir secrets o vulnerar la intimitat, necessari per al càstig dels delictes de descobriment i revelació de secrets (art. 197 CP), l'ànim de perjudicar els creditors exigit en l'aixecament de béns (art. 257 CP), les finalitats industrials o comercials requerides per als delictes contra la propietat industrial (art. 273 i 274 CP), la finalitat de promoure, afavorir o facilitar el consum de drogues necessari per a la punibilitat de posseir-ne (art. 368 CP), la finalitat de perjudicar una altra persona exigida en el tipus de les falsedats en un document privat (art. 395 CP), o l'ànim de realitzar un dret propi requerit per al delicte de realització arbitrària del propi dret (art. 455 CP). A més, la jurisprudència tradicional i una part de la doctrina han exigit per a aplicar determinats tipus la concurrència en el subjecte actiu de certs elements subjectius no exigits expressament pel text del Codi. En aquest sentit, es pot destacar l'anomenat ànim lúbric, considerat necessari en els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals, o el animus iniuriandi, exigit en el delicte d'injúries. L'exigència d'aquests elements quan encara estava en vigor el CP del 1973, que contenia un sistema de numerus apertus en la incriminació de la imprudència (art. 565 CP del 1973), tenia molt sovint la finalitat de negar la punibilitat de la realització imprudent de determinades conductes. En altres casos, l'exigència d'ànim s'aplica com a criteri de distinció entre diversos delictes, com és el cas, per exemple, de l'anomenat animus damnandi, que serveix per a distingir l'apoderament que constitueix temptativa de danys del delicte de furt, per a la realització del qual cal l'ànim de lucre.
Doctrinalment, els elements subjectius s'acostumen a classificar en dues grans categories. D'una banda, els anomenats elements subjectius de tendència interna transcendent (o elements d'intenció), categoria integrada pels elements que consisteixen en la persecució d'una finalitat o d'un motiu que va més enllà de la realització del fet típic (p. ex., la intenció de vendre, en el cas de la possessió de drogues).
Els tipus que contenen aquests elements s'acostumen a dividir entre els anomenats delictes de resultat tallat (quan el subjecte persegueix assolir un resultat determinat; p. ex., art. 218 CP, celebració d'un matrimoni invàlid amb la finalitat de perjudicar l'altre contraent) i els anomenats delictes de dos actes reduïts a un de sol (quan el que persegueix el subjecte és cometre una segona conducta; p. ex., art. 472.1 CP, que fixa la modalitat del delicte de rebel·lió, que consisteix a alçar-se de manera violenta i pública per a derogar la Constitució).
Un segon grup d'elements subjectius són els anomenats elements de tendència interna intensificada (o elements de tendència), en què s'integren tots els casos en els quals l'element es fonamenta en el sentit que un subjecte dona a la seva pròpia conducta (p. ex., l'ànim lúbric que la jurisprudència sol exigir en els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexuals). Alguns autors afegeixen més categories als grups anteriors. Així, es parla sovint d'elements subjectius d'actitud interna, com els que certes interpretacions consideren necessaris per a aplicar algunes circumstàncies agreujants genèriques, com el preu («cobdícia») o l'acarnissament («crueltat»). També s'inclouen en aquesta categoria requisits com ara el «menyspreu conscient per la vida dels altres», exigit perquè hi hagi delicte contra la seguretat del trànsit de l'article 384 CP.
Alguns autors neguen la legitimitat d'aquests elements perquè consideren que es fonamenten en el simple caràcter del subjecte, la qual cosa contradiu el principi de responsabilitat pel fet. Entre els autors que els accepten, es discuteix si pertanyen a l'injust o bé a la culpabilitat. La concurrència en un cas concret dels elements subjectius exigits pel Codi planteja evidents problemes probatoris, que la jurisprudència entén que cal resoldre fent ús de la prova indiciària, és a dir, deduint les intencions del subjecte actiu a partir de les dades objectives del cas i d'un seguit de regles d'experiència. En aquest sentit, es pot destacar la jurisprudència sobre tràfic de drogues, que dedueix la intenció de traficar, en casos de possessió de substàncies estupefaents, a partir, sobretot, de la quantitat de droga i de la tinença d'objectes per a la seva venda (paperines i balances, entre d'altres) (així, Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 21.5.1992, ponent: Soto Nieto i STS del 16.12.2004, ponent: Berdugo Gómez de la Torre).
Un altre element subjectiu diferent del dol és l'anomenat element subjectiu de la justificació, que es considera necessari per a apreciar la concurrència d'una causa de justificació i que integra, segons la doctrina, l'anomenat tipus subjectiu de les causes de justificació. Així, s'exigeix per a apreciar una causa de justificació que el subjecte actiu tingui coneixement que concorren, si escau, els requisits que integren el tipus objectiu d'una d'aquestes causes (p. ex., que s'està patint una agressió il·legítima, en el cas de la legítima defensa). A aquest coneixement, alguns autors hi afegeixen altres requisits més discutits, com, per exemple, l'ànim de defensar-se per tal d'aplicar l'eximent de legítima defensa.
En la doctrina es discuteix el tractament que cal dispensar en els casos en què un subjecte creu erròniament que en la seva situació concorren els pressupòsits objectius d'una causa de justificació (p. ex., algú creu que és víctima d'una agressió il·legítima quan en realitat no és així). Una part de la doctrina (seguidors de l'anomenada teoria limitada de la culpabilitat) proposa atorgar a aquests casos el tractament de l'error de tipus (art. 14.1 i 2 CP), que porta a afirmar una realització imprudent quan l'error del subjecte és vencible i la impunitat en els casos en què és invencible. Per la seva banda, un altre grup d'autors (que integren l'anomenada teoria estricta de la culpabilitat) considera que aquests casos s'han de tractar d'acord amb les regles de l'error de prohibició (art. 14.3 CP).
També és objecte de discussió doctrinal el tractament que cal donar als casos en què un subjecte té una conducta en la qual concorren objectivament els pressupòsits fàctics d'una causa de justificació, però sense que es doni l'element subjectiu (p. ex., una persona n'agredeix una altra sense saber que aquesta, al seu torn, també l'estava agredint). Alguns autors entenen que en aquests casos la conducta ha de ser castigada, però aplicant-hi anàlogament la pena prevista per a la temptativa del delicte corresponent. Per la seva banda, d'altres autors proposen aplicar l'eximent incomplet (art. 21.1 CP) de la causa de justificació aplicable al cas. - V. t.: element subjectiu del delicte n m
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca escrit de recusació, n m
- oc escrit de recusacion, n m
- es escrito de recusación, n m
- fr demande de récusation, n f
- en challenge, n
- en objection letter, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>, <Activitat parlamentària > Relació amb altres institucions>
Definició
Nota
- El Parlament de Catalunya pot plantejar un escrit de recusació d'un jutge o un magistrat davant el Tribunal Constitucional o la jurisdicció ordinària, amb motiu de ser part en un procediment. Un escrit de recusació també es pot plantejar en l'àmbit parlamentari quan es dona un conflicte d'interessos o en determinades decisions que afecten l'Administració parlamentària.
<Empresa>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca establiment d'objectius, n m
- ca fixació d'objectius, n f
- es establecimiento de objetivos, n m
- es fijación de objetivos, n f
- fr détermination des objectifs, n f
- fr établissement d'objectifs, n m
- fr fixation d'objectifs, n f
- en goal setting, n
- en objective setting, n
<Empresa>
Definició
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca estremiment subjectiu, n m
<Ciències de la salut > Semiologia>, <Odontoestomatologia>, <Otorrinolaringologia>
Definició
<Ciències socials > Relacions internacionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de relacions internacionals [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/246/>
- ca excepció d'il·legalitat, n f
- es excepción de ilegalidad
- fr exception d'illégalité
- it eccezione di illegalità
- en objection of illegality
- ar دفع بعدم الشرعية
<Dret de la Unió Europea > Aplicació>
Definició
Nota
- L'excepció d'il·legalitat és un instrument de què es poden valer els subjectes que no poden interposar un recurs d'anul·lació.
