Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "pensionat" dins totes les àrees temàtiques

abandó de família abandó de família

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abandó de família, n m
  • ca  impagament de pensions, n m sin. compl.
  • es  abandono de familia
  • es  impago de pensiones

<Dret penal>

Definició
Delicte d'omissió del compliment de determinats deures vinculats a la institució familiar.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • Entre els delictes d'abandó de família es diferencien, d'una banda, l'abandó de deures legals d'assistència (art. 226.1), i, d'una altra, l'abandó consistent en l'impagament de prestacions econòmiques establertes en convenis o resolucions judicials en casos de separació, divorci, declaració de nul·litat de matrimoni, procés de filiació o procés d'aliments en favor dels fills (art. 227, també denominat delicte d'impagament de pensions).
    Respecte de l'abandó de família, la conducta típica consisteix en l'omissió de deures legals d'assistència (art. 66 i s., 142 i s., i 154 i s. Codi civil espanyol). Aquests deures tenen com a font la potestat del pare i de la mare, la tutela, la guarda o l'acolliment 37 familiar; o bé, els deures legals d'assistència per al manteniment en favor de descendents, ascendents o cònjuge, sempre que aquests estiguin necessitats. En el cas que no ho estiguin, l'incompliment no és subsumible en el tipus (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 28.5.1998, ponent: Bacigalupo Zapater). Es tracta d'un tipus d'omissió pura, consistent en l'incompliment de deures que recauen sobre determinades persones. Com a delicte d'omissió, es requereix la capacitat d'actuar per a poder apreciar el tipus. Inclou dues modalitats alternatives de realització del mateix delicte, sancionades amb la mateixa pena (arrest de vuit a vint caps de setmana i, de manera potestativa, inhabilitació especial per a exercir el dret de potestat del pare i de la mare, tutela, guarda o acolliment 37 familiar de quatre a deu anys). Aquest delicte només es pot perseguir si hi ha una denúncia prèvia de la persona agreujada o del seu representant legal (s'exclou l'eficàcia del perdó de l'ofès); si es tracta d'una persona menor d'edat, una persona incapacitada o una persona desvalguda, ho pot denunciar el ministeri fiscal (art. 228). Aquest últim pot, a més, instar a l'autoritat competent perquè apliqui les mesures pertinents per a la convenient custòdia i protecció dels menors (art. 233.3). Per a distingir la conducta típica del simple incompliment, deixadesa o retard, es pot entendre que el delicte sols es comet quan l'incompliment comporta un mínim «d'afectació» a la institució familiar per desemparament de la víctima. En el cas que es produeixi una situació de perill o de lesió, hi entraran en joc uns altres preceptes, en concurs amb l'abandó de família: bé en concurs ideal (omissió del deure de socors de l'article 195), bé en concurs de lleis (imputació d'un resultat, si s'escau, en comissió per omissió; art. 11).
    L'abandó pren unes característiques especials amb relació a la falta d'omissió d'assistència a determinades persones (art. 619). Segons l'article 226, no es tracta d'un delicte de desobediència a ordres de l'autoritat (art. 550), sinó d'omissió del compliment de deures fixats per la Llei, delicte que es pot considerar subsidiari del de desobediència.
    El Codi penal (CP) defineix també conductes d'abandó d'una persona menor d'edat o d'una persona incapacitada (art. 229 i 230). Es tracta també d'un tipus d'omissió pura, que consisteix en l'incompliment de deures que recauen sobre determinades persones: requereix la capacitat d'actuar per poder apreciar el tipus.
    Cal precisar el concepte de abandó, ja que, per exemple, no és possible apreciar-lo de la mateixa manera per a un subjecte de cinc anys que per a un altre de quinze i, igualment, pot ser diferent per a persones menors d'edat que per a persones incapacitades. En qualsevol cas, no és abandó el maltractament d'obra, el qual dona lloc a uns altres tipus de delictes.
    El delicte d'abandó de família en sentit estricte de persones menors o persones incapacitades inclou dues modalitats.
    En primer lloc, l'abandó d'una persona menor o persona incapacitada per part de la persona encarregada de la seva guarda (art. 229.1), que es castiga amb pena de presó d'un a dos anys. Si la conducta genera perill concret per a la vida, la salut, la integritat física o la llibertat sexual de la víctima, la pena és de presó d'entre dos i quatre anys, i se sanciona com correspon si constitueix un delicte més greu (art. 229.3).
    En segon lloc, el comportament d'abandó d'una persona menor o d'una persona incapacitada, realitzat per subjectes qualificats (pares, tutors, guardes legals: art. 229.2), se sanciona amb pena de presó de divuit mesos a tres anys. En el cas que es generi perill, s'aplica el cas agreujat de l'article 229.3, que no impedeix que es pugui apreciar l'existència d'altres delictes concurrents. Així ho estableix expressament el mateix precepte in fine: l'abandó per part d'algun d'aquests subjectes qualificats, del qual es deriva la mort de la persona menor o de la persona incapacitada, permet apreciar un homicidi en comissió per omissió, que desplaça el delicte d'abandó (STS del 21.12.1993, ponent: Montero Fernández-Cid).
    Si es tracta d'un cas d'abandó temporal, s'aplica la pena inferior en un grau a l'establerta per a cada cas (art. 230). En determinats casos, no és fàcil separar la conducta d'abandó temporal de la conducta d'abandó de família (per incompliment de deures de guarda): en la jurisprudència de la STS del 15.12.1998, ponent: García-Calvo y Montiel, que aprecia abandó de família en un cas de desatenció durant diversos dies; en sentit contrari, la Interlocutòria del Tribunal Suprem espanyol (ITS) del 9.6.1999, ponent: Jiménez Villarejo, no qüestiona la condemna per abandó temporal d'una persona menor durant diverses hores, en dies diferents. Aquests delictes es diferencien de la falta establerta per l'article 618 per a qui, en trobar una persona menor o incapacitat abandonat, no la presenti a l'autoritat o a la família o no li presti, si escau, auxili.
    En el CP del 1995 desapareix la previsió de l'abandó per a ocultar la deshonra de la mare, que tenia efectes, si s'esqueia, per als avis materns; les situacions d'aquest caràcter es podrien tractar fent ús de les circumstàncies modificadores que afecten la imputabilitat.
    El CP castiga, juntament amb els delictes d'abandó, la persona que té a càrrec seu la criança o l'educació d'una persona menor o incapacitada, i la lliura a una tercera persona o a un establiment públic sense anuència de qui la hi ha confiat (art. 231, que sanciona la conducta amb la pena de multa d'entre sis i dotze mesos; s'estableix un subtipus de sanció agreujat per als casos en què es posa en perill); i la persona que utilitza o presta una persona menor o incapacitada per a la pràctica de la mendicitat (art. 232.1, que sanciona la conducta amb la pena de presó d'entre sis mesos i un any; hi ha un tipus de sanció agreujat per als casos de tràfic, ús de la violència, intimidació o subministrament de substàncies perilloses).
    En tot cas, es pot imposar als responsables de delictes d'abandó (art. 229 al 232) la pena d'inhabilitació per a l'exercici de la potestat del pare i de la mare o de drets relacionats amb les persones menors (art. 233.1). Si es tracta d'un funcionari que ostenti la guarda per raó d'aquesta condició, s'imposa, a més, la pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic d'entre dos i sis anys (art. 233.2).
acetat propionat de cel·lulosa acetat propionat de cel·lulosa

<Productes químics>, <Indústria dels plàstics i el cautxú>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  acetat propionat de cel·lulosa, n m
  • ca  acetopropionat de cel·lulosa, n m
  • ca  CAP, n m sigla
  • es  acetatopropionato de celulosa
  • es  acetopropionato de celulosa
  • es  CAP sigla
  • fr  acétate propionate de cellulose
  • fr  acétopropionate de cellulose
  • fr  CAP sigla
  • en  cellulose acetate propionate
  • en  cellulose acetopropionate
  • en  CAP sigla

<Indústria > Indústria química > Productes químics>, <Indústria > Indústria dels plàstics i el cautxú>

Nota

  • La sigla CAP prové de l'anglès cellulose acetate propionate.
actitud passional actitud passional

<Neurologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  actitud passional, n f

<Neurologia>

Definició
Qualsevol de les positures histriòniques dels histèrics.
al·lèrgia al propionat de drostanolona al·lèrgia al propionat de drostanolona

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia al propionat de drostanolona, n f
  • en  drostanolone propionate allergy, n
  • cod  294759008

<Al·lergologia>

alosa emmascarada alosa emmascarada

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa emmascarada, n f
  • es  alondra enmascarada
  • fr  alouette masquée
  • en  masked lark
  • de  Maskenlerche
  • nc  Spizocorys personata

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

apalis caranegra apalis caranegra

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  apalis caranegra, n f
  • es  apalis carinegro
  • fr  apalis à face noire
  • en  black-faced apalis
  • de  Kivufeinsänger
  • nc  Apalis personata

<36.075 Ocells > Passeriformes > Cisticòlids>

armadura posttesada armadura posttesada

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  armadura posttesada, n f
  • es  armadura postesa
  • en  post-tensioned reinforcement

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Armadura activa que es tesa després que el formigó de l'element estructural s'hagi endurit i que generalment es disposa en forma de cordons, de tendons o de barres de pretensatge.
armadura pretesada armadura pretesada

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  armadura pretesada, n f
  • es  armadura pretesa
  • en  pre-tensioned reinforcement

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Armadura activa que es tesa abans que el formigó de l'element estructural s'hagi endurit i que generalment es disposa en forma de filferros i cordons.

Nota

  • Estrictament, els adjectius pretensat -ada i pretesat -ada són sinònims atès que els verbs tensar i tesar són sinònims absoluts. Tanmateix, en la pràctica habitual s'empra preferentment l'adjectiu pretensat -ada per al formigó sotmès genèricament a un estat inicial de tensions (^formigó pretensat^); de la mateixa manera, s'empra preferentment l'adjectiu pretesat -ada per a l'armadura que ha estat tesada de manera prèvia a l'enduriment del formigó (armadura pretesada). En la pràctica, i a risc de causar una certa confusió, s'anomena formigó pretesat el formigó pretensat a base d'armadura pretesada.
assaig d'alliberament de tensions assaig d'alliberament de tensions

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  assaig d'alliberament de tensions, n m
  • es  ensayo de liberación de tensiones

<Enginyeria civil > Enginyeria de la construcció>

Definició
Assaig que té com a objectiu la mesura de l'estat tensional existent en una peça o en un element estructural i que es basa en la mesura de la deformació generada per una dissipació de les tensions provocada artificialment, com ara la formació d'un tall en el material.
assegurança de jubilació assegurança de jubilació

<Economia > Finances > Assegurances>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'assegurances: terminologia i fraseologia. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 214 p.
ISBN 84-393-5519-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  assegurança de jubilació, n f
  • ca  pla de jubilació, n m
  • es  plan de jubilación
  • es  seguro de jubilación
  • en  old age pension insurance
  • en  retirement pension insurance

<Assegurances > Assegurança privada > Assegurança de persones > Assegurança de vida>

Definició
Assegurança d'estalvi que consisteix en el pagament d'un capital o una renda en el moment que l'assegurat arriba una edat de jubilació predeterminada, i que inclou el reemborsament de primes i la participació en beneficis.

Nota

  • Subjecta a la Llei 50/1980 de 8 d'octubre de contracte d'assegurança i a les modificacions introduïdes per la Llei 30/1995 de 8 de novembre de supervisió i ordenació de les assegurances privades. Vegeu també pla de pensions.