Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "prescripci��" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>
- ca prescripció constitucional, n f
- es prescripción constitucional
- fr prescription constitutionnelle
- en constitutional prescription
<Homeopatia > Anàlisi del cas clínic>
Definició
Nota
- Cada constitució s'associa de manera específica a un nombre determinat de medicaments.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca prescripció de la mesura de seguretat, n f
- es prescripción de la medida de seguridad, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca prescripció de la pena, n f
- es prescripción de la pena, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca prescripció de lents de contacte
- en prescription of contact lens
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Procediments diagnòstics i terapèutics>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca prescripció del delicte, n f
- es prescripción del delito, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Ciències de la salut > Teràpies complementàries > Homeopatia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CABRÉ i PLAYÀ, Xavier. Diccionari d'homeopatia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/115/>
- ca prescripció etiològica, n f
- es prescripción etiológica
- fr prescription étiologique
- en aetiological prescription
- en etiological prescription
<Homeopatia > Anàlisi del cas clínic>
Definició
Nota
- Per exemple, el tractament de la diarrea que presenta un pacient abans d'anar al dentista tindria més en compte l'angoixa que provoca un esdeveniment incert, probablement dolorós, que no pas els símptomes i característiques de la diarrea.
<Dret > Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>
- ca prescripció extintiva, n f
- es prescripción extintiva
<Dret civil > Drets reals>
Definició
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prescripció extintiva, n f
- es prescripción extintiva, n f
<Dret civil>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prescripció extintiva, n f
- es prescripción extintiva
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
L'objecte de la prescripció extintiva no és el dret subjectiu, sinó la pretensió, entesa com al dret a reclamar d'altri una acció o una omissió (art. 121-1 del Codi civil de Catalunya [CCCat]). Cal tenir en compte que hi ha pretensions que no prescriuen. Es tracta de les que s'exerceixen mitjançant accions merament declaratives, incloent-hi l'acció de declaració de qualitat d'hereu o hereva; les de divisió de la cosa comuna; les de partició d'herència; les de delimitació de finques contigües, les d'elevació a escriptura pública d'un document privat i les pretensions relatives a drets indisponibles o les que la llei exclou expressament de la prescripció (art. 121-2 CCCat).
En el dret civil català, els articles 121-1 al 121-24 del CCCat regulen la prescripció. El principi general és el de la imperativitat d'aquestes disposicions (art. 121-3 CCCat), que no poden ser objecte d'exclusió voluntària, renúncia o pacte en contra. Excepcionalment, el CCCat admet que les parts puguin pactar la modificació de la durada dels terminis legals de prescripció regulats pel CCCat i per altres lleis catalanes dins uns límits determinats. L'abreujament o l'allargament del termini no pot ser superior a la meitat o al doble del que disposa la llei, sempre que el pacte no comporti indefensió de cap de les parts (art. 121-3 CCCat).
La prescripció no pot ser apreciada d'ofici pels tribunals. La seva al·legació, judicial o extrajudicial, correspon a la persona que se'n vulgui beneficiar i que estigui legitimada per a fer-la valer. Estan legitimades per a al·legar i per a fer valer la prescripció les persones obligades a satisfer la pretensió i les terceres persones perjudicades en llurs interessos legítims, quan les primeres no s'oposin a la prescripció consumada o hi renunciïn, llevat dels casos en què ha recaigut una sentència ferma (121-5 CCCat).
L'efecte extintiu de la prescripció afecta qualsevol persona, llevat dels casos de suspensió fixats expressament per l'article 121-6.1 del CCCat. A més, la persona titular de la pretensió prescrita que no ha pogut evitar l'efecte prescriptiu perquè no ha pogut actuar per ella mateixa pot reclamar el rescabalament dels danys derivats de l'extinció de la pretensió a la persona que estava legitimada per a exercir la pretensió -ja sigui en virtut de representació legal, judicial, orgànica o estrictament convencional- i que tenia el deure d'evitar la prescripció (art. 121-6.2 CCCat).
Pel que fa a la successió en la prescripció, el transcurs, la interrupció i la suspensió del temps de prescripció beneficien o perjudiquen, segons que escaigui, la persona que succeeixi la que tenia la posició activa o passiva de la relació jurídica que va originar la pretensió (art. 121.7 CCCat). La successió en la relació jurídica pot ser per causa de mort o per acte entre vius, a títol onerós o gratuït, universal o particular.
L'efecte extintiu de la prescripció, un cop al·legada i apreciada, es produeix quan es compleix el termini (art. 121-8.1 CCCat). Ara bé, l'extinció de la pretensió no és automàtica, ja que no és apreciable d'ofici pels tribunals i pot ser objecte de renúncia. Quan es compleix el termini es genera l'excepció a favor de la persona demandada contra la qual la persona legitimada fa valer la pretensió. A més, l'extinció per prescripció de l'acció principal s'estén a les garanties accessòries, encara que no hagi transcorregut el termini propi de prescripció (art. 121-8.2 CCCat).
La persona que ha pagat una pretensió prescrita no pot repetir el pagament efectuat, ja que no es produeix una situació d'enriquiment injust, encara que l'hagi pagat amb desconeixement de la prescripció (art. 121-9 CCCat).
Quant a la renúncia, se solen diferenciar tres situacions possibles: la renúncia anticipada, feta amb anterioritat al venciment de l'obligació; la renúncia a la prescripció en curs, i la renúncia a la prescripció consumada. Qualsevol persona obligada a satisfer la pretensió pot renunciar a la prescripció consumada (art. 121-10.2 CCCat). La renúncia anticipada és nul·la de ple dret. En canvi, la renúncia a la prescripció durant el transcurs del termini de prescripció produeix els efectes de la interrupció (art. 121-10.1 CCCat). La renúncia a la prescripció es pot produir mitjançant la declaració de voluntat expressa de la persona obligada o pot resultar de determinats actes incompatibles amb la voluntat de fer valer la prescripció (art. 121-10.3 CCCat). Perquè els actes de la persona obligada produeixin els efectes de renúncia, han de tenir una significació inequívoca de la qual derivin conseqüències jurídiques incompatibles amb l'al·legació de la prescripció (art. 111-8 CCCat). La renúncia a la prescripció consumada efectuada vàlidament deixa subsistent la pretensió a què es refereix, però no n'impedeix la prescripció futura (art. 121-10.4 CCCat). Finalment, si la renúncia resulta o pot resultar perjudicial per a una tercera persona, no li és oposable (art. 111-6 CCCat).
La interrupció de la prescripció comporta esborrar el termini de temps transcorregut fins a la producció de la causa d'interrupció, i determina que comenci a córrer de nou i completament. Les causes que determinen la interrupció de la prescripció són les següents: a) L'exercici de la pretensió davant els tribunals, encara que sigui desestimada per defecte processal (art. 121-11.a CCCat). Concretament, la interrupció de la prescripció es produeix en el moment de la interposició de la demanda, un cop admesa a tràmit. b) L'inici del procediment arbitral relatiu a la pretensió o la interposició de la demanda de formalització judicial de l'arbitratge (art. 121-11.b CCCat). Concretament, d'acord amb l'article 27 de la Llei 60/2003, del 23 de desembre, d'arbitratge, de l'Estat, el procediment arbitral s'inicia, excepte en els casos en què les parts han pactat una altra cosa, en la data en què la persona demandada rep el requeriment per a sotmetre la controvèrsia a arbitratge. En el cas de formalització judicial de l'arbitratge, el procediment s'inicia amb la interposició de la demanda de formalització judicial de l'arbitratge, si bé amb anterioritat a les actuacions arbitrals o durant la tramitació també interromp el termini de prescripció la sol·licitud d'adopció de mesures cautelars (art. 11.3. Llei 60/2003). c)La reclamació extrajudicial de la pretensió (art. 121-11.c CCCat), entesa com qualsevol declaració de voluntat de la persona titular de la pretensió, expressa o tàcita, mitjançant la qual aquesta reclama al subjecte passiu la satisfacció del dret. La declaració de voluntat ha de ser receptícia. I d) El reconeixement del dret o la renúncia a la prescripció de la persona contra qui es pot fer valer la pretensió en el transcurs del termini de prescripció (art. 121-11.d CCCat). Es tracta d'una declaració de voluntat unilateral del subjecte passiu, que pot ser expressa o tàcita. No obstant això, el reconeixement del dret o la renúncia a la prescripció no només interromp la prescripció si es fa dins el termini d'exercici de la pretensió, sinó que també l'interromp un cop consumada la prescripció (art. 121-10.4 CCCat).
Per tal que l'acte d'interrupció de la prescripció sigui eficaç cal, d'una banda, que procedeixi de la persona titular de la pretensió o d'una tercera persona que actuï en defensa d'un interès legítim i, de l'altra, que es faci davant el subjecte passiu de la pretensió, abans que es consumi la prescripció (art. 121-12 CCCat). La interrupció de la prescripció no pot ser apreciada d'ofici pels tribunals, sinó que ha de ser al·legada i provada per la part a qui beneficia, ja sigui la persona titular de la pretensió o qualsevol tercera persona que actuï en defensa d'un interès legítim (art. 121-13 CCCat).
Una vegada interrompuda la prescripció, el còmput del termini s'ha d'iniciar de nou i completament en els casos següents: a) en cas d'exercici extrajudicial de la pretensió, des del moment en què l'acte d'interrupció esdevé eficaç; b) en cas d'exercici judicial de la pretensió, des del moment en què la sentència o la resolució que posa fi al procediment esdevé ferma o, si no ha prosperat per defecte processal, des del mateix moment de l'exercici de l'acció amb què s'exigeix la pretensió, i c) en cas d'arbitratge, des del moment en què la sentència o la resolució que posa fi al procediment perquè sigui formalitzat judicialment esdevé ferma, i també des del moment en què el laude esdevé ferm o des del desistiment del procediment arbitral (art. 121-14 CCCat). Pel que fa a la suspensió de la prescripció, el transcurs del termini prescriptiu pot ser objecte de suspensió per força major (art. 121-15 CCCat), per raons personals o familiars (art. 121-16 CCCat) i en relació amb l'herència jacent (art. 121-17 CCCat).
Els casos de suspensió que es poden produir són els següents:
1. SUSPENSIÓ PER FORçA MAJOR. La prescripció se suspèn si la persona titular de la pretensió no la pot exercir, ni per ella mateixa ni per mitjà de representants, per causa de força major. És necessari que la causa de força major es manifesti dins els sis darrers mesos del termini de prescripció. Encara que la causa sigui preexistent, la suspensió no s'inicia en cap cas abans dels sis darrers mesos (art. 121-15 CCCat).
2. SUSPENSIÓ PER RAONS PERSONALS O FAMILIARS. La prescripció també se suspèn en els casos següents: I) en les pretensions de les quals són titulars persones menors d'edat o incapaces, mentre no disposen de representació legal; II) en les pretensions entre cònjuges, mentre dura el matrimoni, fins a la separació judicial o de fet; III) en les pretensions entre els membres d'una unió estable de parella, mentre es manté la convivència; IV) en les pretensions entre el pare o la mare i els fills en potestat, fins que s'extingeix per qualsevol causa, i V) en les pretensions entre les persones que exerceixen els càrrecs de tutors, curadors, administradors patrimonials, defensors judicials o acollidors i la persona menor o incapaç, mentre es manté la funció corresponent (art. 121-16 CCCat).
3. SUSPENSIÓ RESPECTE DE L'HERÈNCIA JACENT. Finalment, se suspèn la prescripció de les pretensions entre les persones cridades i l'herència jacent mentre no s'accepta l'herència (art. 121-17 CCCat).
La suspensió de la prescripció no pot ser apreciada d'ofici pel jutge, sinó que ha de ser al·legada i provada per la part a qui beneficia. No obstant això, és apreciada d'ofici quan el titular de la pretensió és menor o incapaç i no disposa de representant legal (art. 121-18 CCCat). El temps durant el qual la prescripció resta suspesa no es computa en el termini de prescripció (art. 121-19 CCCat), si bé, a diferència de la interrupció, la suspensió no priva d'eficàcia el temps transcorregut abans de la causa de suspensió.
El CCCat estableix tres terminis generals de prescripció, les regles per al còmput, i també un termini de preclusió. Les pretensions de qualsevol classe prescriuen al cap de deu anys, llevat que s'hagi adquirit abans el dret per usucapió o que el CCCat o les lleis especials disposin una altra cosa (art. 121-20 CCCat). En canvi, prescriuen al cap de tres anys les pretensions següents: a) les pretensions relatives a pagaments periòdics que s'han de fer per anys o terminis més breus; b) les pretensions relatives a la remuneració de pretensions de serveis i d'execucions d'obra; c) les pretensions de cobrament del preu de les vendes al consum, i d) les pretensions derivades de responsabilitat extracontractual (art. 121-21 CCCat). A més, les pretensions exclusivament protectores de la possessió prescriuen al cap d'un any.
Quant al còmput, el termini de prescripció s'inicia quan, un cop la pretensió ha nascut i es pot exercir, els titulars coneixen o poden conèixer raonablement les circumstàncies que la fonamenten i la persona contra la qual es pot exercir (art. 121-23.1 CCCat). En el còmput del termini de prescripció no s'exclouen els dies inhàbils ni els festius, i el còmput de dies es fa per dies sencers. El dia inicial s'exclou i el dia final s'ha de complir totalment (art. 121-23.2 CCCat). El còmput de mesos o d'anys es fa de data a data. Si al mes del venciment no hi ha el dia corresponent a l'inicial, es considera que el termini acaba el darrer dia del mes (art. 121-23.3 CCCat).
Tota pretensió susceptible de prescripció s'extingeix en tots els casos pel transcurs ininterromput de trenta anys des del naixement, amb independència que hi hagin concorregut causes de suspensió o que les persones legitimades per a exercir-la no hagin conegut o no hagin pogut conèixer les dades o les circumstàncies que la fonamenten i la persona contra la qual es pot exercir (art. 121-24 CCCat).
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca prescripció infermera, n f
- es prescripción enfermera
- fr prescription infirmière
- en nursing prescription
<Infermeria > Gestió administrativa>
Definició
Nota
- La prescripció infermera és fruit de la capacitat del professional infermer per a seleccionar i indicar tècniques, productes sanitaris i fàrmacs amb l'objectiu de satisfer les necessitats de la persona que rep cures infermeres.
