Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "primaveral" dins totes les àrees temàtiques

neu primavera neu primavera

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  neu primavera, n f
  • es  nieve primavera
  • fr  neige collante
  • fr  neige mouillée

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Precipitació>

Definició
Neu que s'ha humitejat i constitueix grànuls.
neu primavera neu primavera

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>

  • ca  neu primavera, n f
  • es  nieve primavera
  • fr  neige collante
  • fr  neige mouillée

<Meteorologia > Variable atmosfèrica > Hidrometeor > Precipitació>

Definició
Neu que s'ha humitejat i constitueix grànuls.
palmera de dàtils palmera de dàtils

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  palmera de dàtils, n f
  • ca  dàtil (fruit), n m sin. compl.
  • ca  datiler, n m sin. compl.
  • ca  datilera, n f sin. compl.
  • ca  fasser, n m sin. compl.
  • ca  palma, n f sin. compl.
  • ca  palma (fulla), n f sin. compl.
  • ca  palmera, n f sin. compl.
  • ca  fasser datiler, n m alt. sin.
  • ca  fasser de dàtils, n m alt. sin.
  • ca  palma datilera, n f alt. sin.
  • ca  palma vera, n f alt. sin.
  • ca  palmer, n m alt. sin.
  • ca  palmera datilera, n f alt. sin.
  • ca  palmes, n f pl alt. sin.
  • ca  andàtel (fruit), n m var. ling.
  • ca  jasser, n m var. ling.
  • ca  palmavera, n f var. ling.
  • ca  paumera, n f var. ling.
  • nc  Phoenix dactylifera L.

<Botànica > palmes / arecàcies>

Nota

  • Andàtel és un nom alguerès provinent de l'italià antic andáttalo.
palmera de dàtils palmera de dàtils

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  palmera de dàtils, n f
  • ca  dàtil (fruit), n m sin. compl.
  • ca  datiler, n m sin. compl.
  • ca  datilera, n f sin. compl.
  • ca  fasser, n m sin. compl.
  • ca  palma, n f sin. compl.
  • ca  palma (fulla), n f sin. compl.
  • ca  palmera, n f sin. compl.
  • ca  fasser datiler, n m alt. sin.
  • ca  fasser de dàtils, n m alt. sin.
  • ca  palma datilera, n f alt. sin.
  • ca  palma vera, n f alt. sin.
  • ca  palmer, n m alt. sin.
  • ca  palmera datilera, n f alt. sin.
  • ca  palmes, n f pl alt. sin.
  • ca  andàtel (fruit), n m var. ling.
  • ca  jasser, n m var. ling.
  • ca  palmavera, n f var. ling.
  • ca  paumera, n f var. ling.
  • nc  Phoenix dactylifera L.

<Botànica > palmes / arecàcies>

Nota

  • Andàtel és un nom alguerès provinent de l'italià antic andáttalo.
penelló agut de primavera penelló agut de primavera

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Dermatologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  penelló agut de primavera, n m

<.FITXA MODIFICADA>, <Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Dermatologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Cadascun dels penellons que apareixen eruptivament en forma de màcules o pàpules eritematoses, llises o sobreelevades, de disposició simètrica al dors de les mans i els avantbraços, les extremitats inferiors i les vores de les orelles, especialment a la primavera, en adolescents amb acrocianosi i en treballadors exposats al fred i a la humitat. Sovint les lesions s'assemblen a l'eritema multiforme.
pintada amb taronja sanguina, api confitat i bolets de primavera pintada amb taronja sanguina, api confitat i bolets de primavera

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  pintada amb taronja sanguina, api confitat i bolets de primavera
  • es  pintada con naranja sanguina, apio confitado y setas de primavera
  • fr  pintade à l'orange sanguine, au céleri confite et aux champignons de printemps
  • it  faraona all'arancia sanguigna, sedano confit e funghi di primavera
  • en  guinea fowl with blood orange, pickled celery and spring mushrooms
  • de  Perlhuhn mit Blutorange, eingelegtem Sellerie und Frühlingspilzen

<Plats a la carta. Carn>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  prímula, n f
  • ca  primavera, n f sin. compl.
  • nc  Primula L.

<Botànica > primulàcies>

prímula prímula

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  prímula, n f
  • ca  primavera, n f sin. compl.
  • nc  Primula L.

<Botànica > primulàcies>

primavera primavera

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  primavera, n f
  • es  primavera
  • fr  printemps
  • en  spring

<Geografia física > La Terra>

Definició
Estació de l'any compresa entre l'equinocci de primavera i el solstici d'estiu.
primavera primavera

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  primavera, n f
  • es  primavera
  • fr  printemps
  • en  spring

<Geografia física > La Terra>

Definició
Estació de l'any compresa entre l'equinocci de primavera i el solstici d'estiu.